En un mercat de lloguer amb preus rècord, el lloguer d’habitacions és la realitat de cada cop més gent que no pot pagar un pis sencer. L’increment de demanda ha provocat que des del 2021, els preus per llogar estances s’hagin disparat un 49% a Barcelona. Veïns de barris com el de Gràcia denuncien que pisos que abans llogaven per 700 euros ara s’han reformat per fer-hi ‘coliving’, amb preus de 900 euros per habitacions de 10 metres quadrats. “És especulació pura i dura”, denuncia un dels residents. El moviment pel dret a l’habitatge reclama una normativa que posi fre a aquesta “forma d’escapar de la regulació de preus”. D’altra banda, el sector immobiliari diu que el ‘coliving’ encara no té un volum “rellevant” a ciutats com Barcelona. El lloguer d’habitacions no està del tot regulat a la llei d’arrendaments urbans i no compta amb una normativa específica. El decret llei impulsat per l’anterior Govern que va acabar decaient incloïa que la suma del cost del lloguer de cadascuna de les habitacions no podia superar l’índex de referència que es fa servir per llogar un pis sencer.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
La realitat és, però, ben diferent, amb casos com el del d’un bloc del carrer Sant Agustí de Gràcia on el fons New Amsterdam Developers s’ha aliat amb Enter Coliving per fer fora els veïns i reformar els pisos per llogar-los per habitacions. Segons relaten els residents, el primer senyal d’alerta va venir quan l’antiga propietat no va voler renovar contractes a principis del 2023. Els llogaters d’aquest edifici van saber a finals d’aquell any que el bloc s’havia venut al fons d’inversió. La nova propietat tampoc va oferir fer contractes nous i va començar a fer obres als pisos que quedaven buits. Sis dels onze llogaters van marxar, mentre que els altres cinc van decidir quedar-se–alguns d’ells tot i estar fora de contracte– i negociar amb la nova propietat amb qui, segons diuen, “costa moltíssim contactar”. Una de les veïnes que continua al bloc té un contracte de renda antiga i no pot ser obligada a marxar.
Pràcticament deu mesos després d’assabentar-se de la venda, van aparèixer anuncis als portals immobiliaris amb ofertes per llogar les habitacions a 930, 915 i 800 euros en pisos que s’havien llogat a poc més de 700 euros. El preu de les habitacions superava o s’apropava molt al que l’índex de preu de lloguers fixa que s’hauria de demanar per tot el pis que seria d’uns 850 euros en ser una zona tensionada. La primera reacció dels residents va ser “d’estupefacció i indignació” davant d’una situació “d’especulació pura i dura”, assegura a l’ACN Txema Escorsa, un dels llogaters que ha decidit quedar-se.
Escorsa denuncia que es tracta d’un “frau de llei” perquè el fons s’aprofita del buit legal del lloguer d’habitacions i temporada “per triplicar beneficis i especular amb l’habitatge, fer fora la gent de casa seva, i posar persones amb capacitat adquisitiva molt superior a la població local a costa de canviar la configuració dels barris i de com entenem la ciutat”. “Li diuen ‘coliving’ per no dir que comparteixes pis amb tres desconeguts per gairebé 1.000 euros al mes”, subratlla Escorsa, que està fora de contracte i espera que li arribi un burofax que li digui quan ha de marxar de casa seva.
“Hem normalitzat patir”
“Hi ha dies més angoixants i menys. El problema és que hem normalitzat patir. Molta gent que viu de lloguer pateix quan està a punt d’acabar-se el contracte, quan no saben si et renovaran, si rebràs un burofax, si et volen fer una pujada il·legal, si et volen fer acceptar una cosa que no hauria de ser, si et volen cobrar honoraris. Les persones llogateres vivim amb una angoixa que no hauria de ser normal”, ha detallat aquest veí. “Abans no et canviaven ni una bombeta de llum, no s’implicaven en res. Havies de lluitar perquè fessin coses de manteniment. I ara hem vist que han canviat tot el pis, han tret les rajoles, han posat terra hidràulic, ho han arreglat tot”, ha denunciat la Soledad Garzón, una de les veïnes que va haver de marxar i canviar de barri –a Can Baró– tenint un fill amb edat d’anar a l’escola bressol.
En el seu cas, pagaven 750 euros per tot el pis i partien d’una irregularitat prèvia perquè el contracte s’havia firmat per tres anys i no cinc com marca la normativa. Ara, han vist des d’un altre barri com l’habitació petita que no feien servir “ni pels convidats” es lloga a 900 euros. “És una vergonya el que està passant, famílies com nosaltres no som les úniques que ens hem quedat sense casa i hem hagut de canviar de barri perquè no podem assumir els lloguers que es demanen amb els salaris que tenim”, afirma.
Un sistema precari i amagat que s’escapa de les estadístiques
Els experts alerten que el lloguer d’habitacions és un sistema “precari i amagat” que s’escapa de moltes de les estadístiques oficials. Maridalia Rodríguez, experta en dret immobiliari i professora de la càtedra d’habitatge de la UPF explica, en aquest sentit, que els tractes sovint són de “caràcter submergit i sense contracte”. “És la forma més econòmica d’accedir a l’habitatge, però no la més correcta”, detalla a l’ACN Rodríguez. Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i de la fundació Habitat 3 considera que la proliferació del lloguer d’habitacions es pot definir com a “barraquisme vertical” i representa “el fracàs total de la política d’habitatge”.
En les reformes de pisos per llogar habitacions, cada cop és més habitual l’eliminació d’espais comuns com els menjadors o altres llocs de convivència. El Miquel, un treballador de Ciutat Vella a Barcelona que buscava llogar una habitació a prop de la feina va visitar set pisos aquest estiu “i cap tenia sala d’estar”. “L’argument que em van donar em va sorprendre moltíssim, deien que generava conflictes”, apunta aquest empleat que té més de 40 anys. També explica que en tots els casos “es donava per fet que els àpats es farien a l’habitació i que no hi havia convivència possible”. Les habitacions en qüestió tenien un preu de més de 700 euros al mes. Finalment, aquest treballador va acabar optant per anar a viure a Badalona.
