El cicle La Pedra Parla ha tancat aquest diumenge la seva desena edició amb un concert matinal del Cor Cererols que ha fet ressonar per primera vegada la trompeta barroca a l’església del monestir. El programa, dirigit per Marc Díaz i amb la participació del trompetista Sergi Marquillas, ha inclòs obres policorals de Cererols, Valls i Scarlatti, així com un moment especialment esperat: la reestrena de la Salve de Miquel López (1669–1723), una composició per a deu veus i trompeta que no s’havia interpretat des del segle XVIII.
Amb aquest concert, el festival ha culminat una edició especialment ambiciosa i celebrada pel públic. Els tres recitals han exhaurit totes les entrades disponibles i han evidenciat la fidelitat d’un públic que ha crescut amb el festival i que entén La Pedra Parla com una experiència que va més enllà de l’audició musical: una vivència arrelada al silenci, al lloc i a la comunitat que encara habita el Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Música inèdita i silenci habitable
La programació d’enguany ha destacat per la seva originalitat i la connexió íntima amb l’espai. Recopilem: d’una banda, el claustre acollia diumenge a la tarda un concert inèdit amb veu, guitarra i clarinet protagonitzat per Helena Ressurreiçao, Bernardo Rambeaud i Anna Lledó que va combinar cançó francesa, anglesa i portuguesa amb una selecció final de fados; de l’altra, l’església esdevenia a la nit escenari de l’estrena a Espanya de l’oratori La conversió de Maria Magdalena (1701) de Giovanni Bononcini, interpretat pel conjunt barroc Polifem Consort i un elenc vocal d’alt nivell sota la direcció del mateix Jordi Domènech.
El director artístic del cicle, Jordi Domènech, s’ha mostrat d’allò més satisfet per l’acollida d’aquesta desena edició: «Tots els concerts han estat plens, i això ens dona esperança per al futur. Hem anat creant un públic fidel, que no només ve als concerts, sinó que ve a estar aquí, en aquest lloc, amb la comunitat, amb aquest monument viu que és el monestir». De fet, segons Domènech, «arribar a deu edicions en un lloc tan petit com Vallbona és un èxit. I ho hem aconseguit creant tant un cicle de concerts com una comunitat al voltant d’una proposta molt cuidada i pensada per sorprendre, per emocionar».
Domènech també ha destacat la dimensió innovadora de l’edició 2025, que ha combinat per primera vegada a La Pedra Parla repertoris i sonoritats mai escoltades en aquest context: «Hem sentit fados al claustre, un oratori barroc desconegut a l’església i una obra que feia 350 anys que no s’interpretava». Per això, aquesta és la línia que l’organització pretén seguir explorant, «i també començar a pensar en possibles ampliacions o noves activitats que enriqueixin encara més l’experiència», rebla el director artístic de La Pedra Parla.
Una dècada donant veu a la pedra
Organitzat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural en col·laboració amb la comunitat cistercenca i l’Ajuntament de Vallbona de les Monges, La Pedra Parla ha assolit enguany un nou grau de maduresa. Des del seu inici el festival ha volgut unir música i patrimoni en una proposta única al país, i en aquesta desena edició ho ha tornat a fer amb més força que mai: posant la música al servei del lloc, i el lloc al servei de l’escolta.
I és que al llarg de deu anys aquest festival ha portat al monestir algunes de les formacions més destacades del panorama musical català i internacional com Vespres d’Arnadí, el Cor Infantil dels Amics de la Unió, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Cererols, l’Ensemble O Vos Omnes, l’Alart Quartet, el Quartet Teixidor, l’Ensemble Contratemps o La Galanía i artistes solistes com Enrike Solinís, Dani Espasa, Juan de la Rubia, Lixsania Fernández, Alba Ventura, Lina Tur, Josep Colom, Emili Brugalla, Diana Baker o Albert Guinovart. També hi han actuat veus com les de Raquel Andueza, Maria Hinojosa, Aurora Peña, Mireia Pintó, Airam Hernández o Marta Mathéu, així com les actrius Anna Moliner i Mercè Pons i l’actor Lluís Homar, entre molts d’altres.
Així doncs, amb el silenci encara ressonant entre les pedres i la calidesa del públic com a empremta, La Pedra Parla clou deu anys de trajectòria mirant endavant i amb la determinació de continuar fent parlar la pedra —i tot el que l’habita— a través de la música.
