La perimenopausa afecta el benestar emocional i social de moltes dones, però continua sent una etapa poc coneguda. Un estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) ha analitzat les experiències de vint dones que es trobaven en aquesta etapa o en l’inici de la menopausa.

La investigació s’ha fet a l’àrea metropolitana de Barcelona. Algunes de les participants viuen en barris amb més vulnerabilitat econòmica. Els resultats mostren una manca d’informació sobre la perimenopausa. També evidencien la necessitat de disposar de més suport sanitari i comunitari.

L’estudi, publicat a la revista Women’s Reproductive Health, ha utilitzat una metodologia qualitativa. En concret, les investigadores han recorregut a la fotoelicitació i als grups de discussió.

Una etapa marcada per emocions contradictòries

Els resultats mostren que la perimenopausa es viu de maneres molt diferents. Per a algunes dones, aquesta etapa està relacionada amb l’envelliment i la fi de la fertilitat.

A més, els canvis poden generar sentiments de pèrdua. També poden estar relacionats amb els rols tradicionals de gènere i amb les expectatives socials.

Tanmateix, la perimenopausa també pot representar una oportunitat. Algunes participants han explicat que aquesta etapa els ha permès redefinir la seva identitat i prioritzar l’autocura.

D’aquesta manera, els canvis associats a la perimenopausa no tenen una única lectura. L’experiència depèn de cada dona i del seu entorn personal, social i familiar.

“No sabia què m’estava passant”

Una de les principals conclusions de l’estudi és la falta d’informació. Moltes participants han explicat que no van identificar l’inici de la perimenopausa.

El motiu és que desconeixien els seus possibles símptomes. Per això, moltes van haver de buscar informació pel seu compte.

Algunes dones van parlar amb altres persones del seu entorn. D’altres van consultar llibres o van buscar informació a internet.

Aquest desconeixement pot dificultar la identificació dels canvis. A més, pot retardar la recerca d’ajuda professional o l’adopció de mesures d’autocura.

Per aquest motiu, les participants reclamen que la informació arribi abans dels primers símptomes. També consideren necessari donar més visibilitat a la perimenopausa en l’àmbit sanitari i social.

El suport d’altres dones, una peça clau

La investigació també destaca el paper dels espais comunitaris. Compartir experiències amb altres dones pot ajudar a entendre millor els canvis que s’estan vivint.

A més, aquests espais poden reduir la sensació d’aïllament. També permeten trobar suport i sentir-se acompanyada durant aquesta etapa.

Les participants consideren que aquest suport hauria de complementar l’atenció sanitària. Així, la perimenopausa es podria abordar des d’una perspectiva més àmplia.

Més informació i suport des de la sanitat

Les dones participants també han reclamat més informació i suport per part del sistema sanitari.

Segons l’estudi, alguns símptomes es tendeixen a atribuir únicament als canvis hormonals. En altres casos, es consideren una conseqüència “normal” d’aquesta etapa.

Tanmateix, les investigadores alerten que aquesta visió pot deixar de banda altres factors. Entre aquests hi ha els aspectes emocionals, socials i contextuals.

Les autores consideren que invisibilitzar el malestar pot afavorir la banalització dels símptomes. També pot contribuir a la seva psiquiatrització.

Per aquest motiu, defensen incorporar una perspectiva de gènere en l’abordatge de la perimenopausa. També reclamen tenir en compte la diversitat d’experiències de les dones.

Un nou enfocament des de l’atenció primària

La coordinadora de l’estudi, Laura Medina Perucha, investigadora de l’IDIAPJGol, considera que els resultats poden ajudar a transformar l’abordatge de la perimenopausa.

En aquest sentit, la investigació pot servir per impulsar protocols assistencials específics. També pot contribuir a reforçar la formació dels professionals sanitaris.

L’objectiu és avançar cap a una atenció més preventiva i personalitzada. Al mateix temps, es busca situar les necessitats de cada dona al centre de l’atenció.

Finalment, l’estudi posa en valor els recursos comunitaris. Aquests espais poden complementar l’atenció clínica i millorar el benestar emocional i social durant la perimenopausa.