El 17% de les persones que viuen a la ciutat de Barcelona diagnosticades amb una infecció de transmissió sexual (ITS) bacteriana es tornen a infectar. Així es desprèn d’un estudi liderat per la investigadora de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), Constanza Jacques Aviñó, publicat a la revista ‘Archives of Sexual Behavior’. El treball, amb registres d’ITS de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, analitza les dades de 9.927 persones diagnosticades d’ITS bacterianes a Barcelona entre 2007 i 2018, que inclouen sífilis, gonocòccia i el limfogranuloma venereum. La investigació alerta de la necessitat de reforçar programes de prevenció en persones diagnosticades amb una primera infecció de transmissió sexual.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
L’estudi destaca que existeix un major risc d’ITS repetides en els menors de 34 anys, els homes que tenen sexe amb altres homes i les dones trans, així com entre les persones amb infecció pel VIH i les que tenen un primer diagnòstic de gonorrea i de limfogranuloma venereum.
Tot i que altres estudis fets a la ciutat de Barcelona destaquen una incidència més elevada d’ITS entre la població nascuda a l’estranger, el treball que ha publicat ‘Archives of Sexual Behavior’ mostra que la incidència de les ITS de repetició és més elevada entre les persones nascudes a l’Estat. Aquest resultat es deu probablement al fet que a Catalunya la infecció per VIH està infradiagnosticada entre la població immigrada. D’altra banda, alguns estudis també mostren que la població immigrada s’enfronta a un major nombre de barreres per accedir als serveis sanitaris, experimenta més discriminació i té altres problemes que fan augmentar la seva vulnerabilitat.
«Per tal d’evitar reinfeccions, s’haurien de reforçar programes de prevenció entre la població jove diagnosticada amb una primera ITS», ha afirmat la investigadora de la Unitat Transversal de Recerca de l’IDIAPJGol, Constanza Jacques, primera signant de l’estudi. Per aconseguir-ho, Jacques ha demanat la implicació de l’àrea d’educació i dels professionals de la salut en la promoció de programes de salut sexoafectiva, que haurien d’integrar els determinants estructurals i socials que comencen amb l’edat escolar, és a dir, considerar les condicions socials i materials de vida de les persones.
La investigadora de l’IDIAPJGol ha afegit que les intervencions haurien de considerar les necessitats d’aquesta població des de la perspectiva de la diversitat de les identitats sexuals i de gènere i amb un enfocament antiracista. «Conèixer aquestes dades i com gestionar el sexe en el marc del plaer i el risc són reptes importants de cara a professionals i ciutadania general», ha conclòs Jacques.
