El 12-M el PSC va tenir més vot en àrees amb rendes més baixes i, també, un baix percentatge de població amb estudis superiors, una tendència oposada a Junts+. Segons l’anàlisi de l’ACN dels resultats electorals del 12-M per secció censal en combinació amb diversos indicadors socioeconòmics, els dos partits també es contraposen en l’àmbit d’atur: el de Salvador Illa creix on hi ha més desocupats, i el de Carles Puigdemont, al contrari. El suport a Vox puja allà on hi ha ingressos més baixos i més aturats, cosa que el diferencia de l’altre partit d’ultradreta sorgit d’aquestes eleccions, Aliança Catalana. Vox també recull allà on hi ha més estrangers, però menys que partits amb un discurs contrari en matèria d’immigració, com els Comuns.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
L’anàlisi dels resultats electorals del 12-M per seccions censals en combinació amb indicadors socioeconòmics corresponents a les mateixes àrees permet fer una aproximació general al perfil de votants de cada partit . L’ACN ha analitzat el nivell de suport a les candidatures creuant els percentatges de vot en les seccions censals amb quatre indicadors socioeconòmics: percentatge de població estrangera, de població amb educació superior, de desocupats (Idescat, 2021) i nivell de renda per unitat de consum (Institut Nacional d’Estadística, 2021).
D’entrada, es constata que hi ha partits amb un rang de vot molt més ampli que d’altres. És el cas particular de PSC i Junts+, dues formacions amb seccions electorals amb més d’un 40% dels vots. La resta de partits no superen el 30% dels vots (excepte en seccions comptades), i per això la seva representació gràfica és més concentrada. Els indicadors socioeconòmics condicionen en major o menor mesura el vot a tots els partits, però en els primers l’expressió gràfica de la correlació amb el % de vot és potser més clara.
PSC i Junts+, tendències oposades
El PSC ha obtingut el 27,95% dels vots aquestes eleccions, però amb percentatges de vot per secció censal que van de menys d’un 10% fins per sobre del 60%. Com s’observa, el PSC té més intensitat de vot allà on hi ha nivells de renda més baixos, i, en canvi, el percentatge de vot minva progressivament com més augmenten els ingressos. En concret, els percentatges més alts de vot socialista (40%-60%) es veuen entre les rendes entre 10.000 i 20.000 euros, si bé el gruix dels seus vots s’apleguen en seccions amb unitats de consum amb ingressos per sobre dels 20.000 euros. En aquest aspecte, el vot al PSC segueix la tendència contrària del vot al partit de Puigdemont, formació a la qual les rendes baixes voten menys, comparativament, i amb tendència a guanyar percentatge de vot com més creixen els ingressos.
