El despoblament al Pirineu continua deixant una profunda petjada en el territori. Un estudi de l’Institut Ramon Muntaner i del projecte Pobles Abandonats ha analitzat prop de 1.500 nuclis de població dels territoris de parla catalana per reconstruir les dinàmiques d’abandonament, especialment durant els segles XIX i XX.
Les dades situen l’Alt Pirineu i Aran com la zona més afectada, amb 84 pobles abandonats i 268 nuclis amb menys de 30 habitants. El Pallars Jussà acumula 32 nuclis deshabitats i 76 amb menys de 30 habitants. Els resultats es debatran durant el Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT, que se celebra a l’Institut d’Estudis Catalans.
Segons Carles Barrull, tècnic de l’Institut Ramon Llull, el fenomen afecta especialment les zones de muntanya i més allunyades dels grans nuclis urbans. L’orografia i les dificultats històriques de comunicació han contribuït a retardar la connectivitat d’aquestes àrees.
Un fenomen més enllà del Pirineu
L’estudi constata que el despoblament no és exclusiu del Pirineu. El projecte ha creat una base de dades amb informació sobre prop de 1.500 nuclis i més de 23.000 recursos documentals. Del total analitzat, el 68% es mantenen vius amb menys de 30 habitants, el 20% estan abandonats i el 12% es troben en procés de recuperació o tenen usos estacionals.
Les causes de l’abandonament són diverses i acumulatives. Entre les principals hi ha l’èxode rural, la industrialització, les polítiques hidràuliques i forestals, la manca de comunicacions i les dificultats per accedir a serveis bàsics. Els fenòmens naturals, com les esllavissades, també han contribuït al despoblament d’alguns nuclis.
Pobles que intenten recuperar habitants
Al Pallars Jussà, Tendrui Vell és un exemple de nucli que ja es troba completament enrunat. El despoblament va començar als anys seixanta per les dures condicions de vida i la manca d’aigua, fins que una esllavissada va accelerar l’abandonament.
Al Pallars Sobirà, en canvi, alguns pobles han iniciat processos de recuperació. Mencui té actualment onze habitants després d’haver quedat sense població permanent durant un període. Àrreu també ha recuperat certa activitat després de dècades d’abandonament. Actualment hi viu tot l’any un fuster, mentre una pista forestal facilita l’accés al nucli. L’estudi defensa que conèixer la història d’aquests pobles permet anticipar nous escenaris de despoblament i orientar les polítiques públiques destinades a les zones rurals.
