La Policia Nacional recomana l’egosurfing per protegir les dades personals

Vivim en una època marcada per l’exhibició constant del jo. Si es pregunta a molts filòsofs contemporanis, és probable que coincideixin a assenyalar que l’ego i la vanitat tenen avui més presència que mai. Especialment a través de les xarxes socials i d’Internet en general. Aquesta tendència, sovint criticada, pot tenir, però un vessant positiu si es fa amb consciència. Així ho defensa la Policia Nacional, que anima la ciutadania a practicar l’anomenat egosurfing a Internet.

L’egosurfing consisteix, simplement, a cercar el mateix nom o informació personal a la xarxa per comprovar què apareix sobre un mateix. Tot i que el terme prové de l’anglès, la pràctica és molt senzilla i només requereix uns segons: introduir el nom en un cercador, revisar resultats a xarxes socials o comprovar si existeixen perfils associats que potser ja no es recordaven.

Una mostra més de narcisisme digital

D’entrada, aquesta acció pot semblar una mostra més de narcisisme digital. Tanmateix, segons explica la Policia Nacional en un vídeo difós a les seves xarxes socials, l’egosurfing té múltiples beneficis en matèria de seguretat i privacitat. El primer és evident: permet saber quines dades personals estan accessibles públicament a Internet. La xarxa té memòria, i no és estrany trobar publicacions antigues, fotografies o perfils creats fa anys que han quedat oblidats.

Aquest fet posa de manifest una de les grans amenaces de l’era digital. Allò que abans quedava com una anècdota dins d’un cercle reduït d’amics, avui pot formar part d’un aparador global i permanent. Comentaris fets a l’adolescència, imatges compartides sense pensar-hi gaire o perfils en plataformes que ja no s’utilitzen poden continuar visibles i accessibles per a tothom.

Per aquest motiu, la Policia Nacional recomana fer revisions periòdiques del rastre digital propi. Aquest exercici permet eliminar continguts que ja no es volen tenir en línia, actualitzar informació desfasada o reforçar la configuració de privacitat dels perfils personals. No sempre es tracta de contingut compromès, sinó simplement d’informació que ja no representa la persona actualment.

Un altre aspecte clau que justifica l’egosurfing és la detecció de perfils falsos. Els ciberdelinqüents utilitzen identitats suplantades per dur a terme estafes, difondre informació falsa o enganyar terceres persones. En alguns casos, no només fan servir dades personals, sinó també imatges reals extretes de xarxes socials. Cercar-se a Internet pot ajudar a detectar aquestes situacions a temps i denunciar-les.

La proliferació de la intel·ligència artificial

La proliferació de la intel·ligència artificial fa encara més necessari aquest hàbit, ja que facilita la creació de continguts falsos cada cop més creïbles. Fins que no hi hagi una consciència col·lectiva plena que no tot el que circula per la xarxa és real, l’egosurfing esdevé una eina útil i preventiva. Lluny de ser un acte de vanitat, controlar la pròpia presència digital és, segons la Policia Nacional, una pràctica responsable que contribueix a protegir la identitat i la seguretat personal en un entorn cada vegada més exposat.