Un ramat de deu ponis pottoka s’ha convertit aquest estiu en una nova eina per prevenir incendis al Pirineu de Lleida. Els animals s’han instal·lat a Aristot, al municipi del Pont de Bar, a l’Alt Urgell.

La iniciativa utilitza la silvopastura per reduir la vegetació acumulada en finques i sotaboscos. D’aquesta manera, es busca disminuir el combustible vegetal que podria facilitar la propagació d’un incendi forestal.

Es tracta d’un projecte pilot impulsat per la Fundació Miranda amb la col·laboració d’un ramader d’Aristot. L’experiència arriba al Pirineu després d’onze anys de gestió forestal de l’entitat al Parc del Garraf.

Per què utilitzen ponis pottoka?

Els pottoka són una raça rústica originària del País Basc. El seu nom significa «petit cavall» en euskera i una de les seves principals característiques és, precisament, la seva mida reduïda.

Aquesta particularitat els permet moure’s amb facilitat per zones forestals i de muntanya. A més, el seu pes redueix l’impacte sobre el terreny en comparació amb altres grans herbívors.

Per tant, poden pasturar sense compactar tant el sòl. Tampoc malmeten amb tanta facilitat els marges de pedra seca o els antics bancals de cultiu.

Segons la presidenta de la Fundació Miranda, Rosa Galindo, aquests animals estan especialment adaptats a viure al bosc. Per aquest motiu, van considerar que eren una opció adequada per a les característiques d’Aristot.

En dos mesos ja han netejat sotaboscos

Els primers resultats han sorprès fins i tot el ramader que participa en el projecte. Agustí Porta ja havia utilitzat vaques i ovelles per fer silvopastura als seus terrenys.

Tanmateix, assegura que el resultat aconseguit pels pottoka és molt superior. En només dos mesos, els animals han netejat sotaboscos que haurien necessitat intervenció humana.

A més, s’han pogut recuperar espais que portaven fins a 30 anys sense cap mena de gestió.

El ramader també destaca que els animals no han malmès les parets de pedra. El resultat, assegura, ha estat ben rebut pels veïns del poble.

L’abandonament de terres augmenta el risc d’incendi

La iniciativa vol donar resposta a un problema que afecta moltes zones de muntanya. L’abandonament progressiu de terrenys agrícoles ha permès que el bosc guanyi espai.

En conseqüència, també augmenta la quantitat de vegetació acumulada. Aquesta massa vegetal pot convertir-se en combustible en cas d’incendi, especialment durant episodis d’altes temperatures.

La pastura dels ponis permet reduir aquesta càrrega vegetal de manera natural. Al mateix temps, ajuda a obrir espais i afavoreix determinades espècies de flora i fauna.

La seva activitat també pot beneficiar la presència d’invertebrats importants per al funcionament dels ecosistemes.

80 cavalls procedents de situacions d’abandonament

La Fundació Miranda gestiona més de 5.000 hectàrees a Catalunya mitjançant acords de custòdia amb propietaris privats i espais públics.

Actualment, l’entitat compta amb 80 cavalls procedents de situacions d’abandonament i maltractament. Els animals participen en diferents models de gestió adaptats a les necessitats de cada territori.

El projecte d’Aristot permet, així, combinar la recuperació dels animals amb la conservació del paisatge i la prevenció d’incendis.

Reclamen menys burocràcia

Malgrat els resultats, tant la Fundació Miranda com el ramader assenyalen un obstacle: la burocràcia.

Galindo reclama a les administracions més facilitats per impulsar projectes de gestió extensiva. Considera que poden convertir-se en una eina útil tant per prevenir incendis com per recuperar ecosistemes.

Agustí Porta també alerta de les dificultats administratives. Segons explica, introduir els cavalls en una zona de pastura requereix una comunicació administrativa. En canvi, una actuació més profunda sobre els terrenys pot implicar una tramitació molt més complexa.

El projecte pilot permetrà ara comprovar l’evolució d’aquest model al Pirineu. Mentrestant, deu petits ponis ja estan fent una feina que, en alguns terrenys d’Aristot, feia dècades que ningú no feia.