L’Iker Moreno s’ha incorporat a la plantilla del primer equip del Pons Lleida. Aquest jove de Down Lleida de 22 anys arriba al sènior llistat per fer tasques d’auxiliar. Entre elles s’haurà d’encarregar de la neteja, ordre i distribució de les diferents equipacions d’entrenaments i partits del primer equip. També assistirà als jugadors amb tasques com la hidratació o la gestió de les boles.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Aquest voluntariat és fruit d’un conveni que han signat Down Lleida i el club esportiu. En aquest sentit, Enric Duch, president del Pons Lleida, ha volgut subratllar que és un primer pas entre ambdues entitats que arriba després d’haver-ho treballat durant molt de temps. El mateix Duch ha afegit que la relació amb Down Lleida pot augmentar amb noves col·laboracions entre totes dues entitats al futur.
Per la seva banda, Olga Parés, presidenta de Down Lleida, ha subratllat que aquest acord permet que l’Iker s’endinsi en el món laboral que l’atrau, el de l’àmbit esportiu. Tot això, afegeix, un cop ha acabat els seus estudis. A més, sobre l’acord amb el Pons Lleida, ha destacat que, en ser aquest un club de reconegut prestigi que segueixen moltes persones, permet fer més visible la tasca de persones amb síndrome de Down respecte altres llocs on ja col·laboren. Un fet aquest de la normalització de la integració que és un dels objectius primers de Down Lleida. En aquest sentit és més fàcil, assegura Parés, que el boca-orella sobra la bona tasca d’aquests joves arribi a més empresaris i, per tant, ajudi a estendre aquesta mena de convenis en més àmbits de la societat.
En el seu primer dia, com és normal, l’Iker va dedicar-lo a descobrir les mecàniques de treball i conèixer els seus companys, en aquest cas jugadors i staff del Pons Lleida. Ho va fer acompanyat de la preparadora laboral de l’entitat. Aquesta figura, a més de donar un cop de mà inicial en la incorporació dels joves, esdevé també un model per l’empresa o entitat acollidora, perquè aquesta veu com tractar i adreçar-se correctament al nou membre de la família. El seu tracte cap a la persona amb síndrome de Down per exemple demostra que no s’ha de caure en complaences sobre aquesta condició que indirectament posen en qüestió les capacitats d’aquella persona per desenvolupar les seves noves responsabilitats.
