La producció de bolets al Pirineu podria reduir-se fins a un 20% de cara al 2040 a conseqüència del canvi climàtic. Així ho indiquen els resultats preliminars d’un estudi del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que analitza com l’augment de les temperatures i la falta de pluges afecten els boscos.

La investigació també apunta a una possible manera d’esmorteir aquesta davallada. Una gestió forestal adequada podria frenar la pèrdua prevista entre un 8% i un 10% i, al mateix temps, contribuir a fer els boscos més resilients davant les noves condicions climàtiques.

L’estudi es desenvolupa en parcel·les experimentals de boscos de pi negre situades entre els 1.600 i els 1.900 metres d’altitud. En aquests espais s’apliquen aclarides d’entre el 25% i el 30% de la massa arbòria per comprovar-ne els efectes sobre la producció i la diversitat de bolets.

La calor i la falta de pluja, principals amenaces

Les projeccions del CTFC indiquen que els anys desfavorables per als bolets són cada vegada més freqüents. La calor i la falta de precipitacions en moments clau poden condicionar considerablement la fructificació i, per tant, reduir la producció. Actualment, la producció mitjana a Catalunya se situa al voltant dels 60 quilos de bolets per hectàrea, encara que les diferències entre zones i temporades poden ser molt importants. De fet, en indrets com Meranges, a la Cerdanya, s’han arribat a superar els 500 quilos per hectàrea en determinades condicions.

El seguiment en aquesta zona del Pirineu es fa de manera continuada des del 2015. A més, les parcel·les formen part d’una xarxa d’un centenar de punts d’estudi distribuïts per Catalunya i activa des del 1998.

Els investigadors han observat que les zones sotmeses a gestió forestal presenten més producció i diversitat de bolets que les no gestionades. Per aquest motiu, aquesta intervenció podria convertir-se en una eina per reduir part dels efectes del canvi climàtic sobre la productivitat micològica.

Molt més que un reclam gastronòmic

Els bolets també tenen una funció important dins dels ecosistemes forestals. Els fongs intervenen en el cicle del carboni i en la descomposició de la matèria orgànica, processos que contribueixen al funcionament i l’equilibri dels boscos. A més, el CTFC assenyala el potencial del turisme micològic al Pirineu per generar activitat vinculada a restaurants, allotjaments i serveis de guia. Aquesta activitat pot ajudar a allargar la temporada turística més enllà de l’hivern i diversificar els ingressos dels territoris de muntanya.

Pel que fa a la producció, els tècnics expliquen que depèn especialment de les tempestes d’estiu i del descens de les temperatures. Quan es donen les condicions adequades, la fructificació dels bolets pot trigar entre 20 i 25 dies.