tUn projecte del Grup de Recerca de cures de salut (GReCS) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), liderat per la investigadora i professora de la Universitat de Lleida, Montse Gea, avaluarà l’adherència a una intervenció de pauses actives en el lloc de treball i el seu efecte sobre els factors de risc cardiovasculars, gràcies al finançament de l’edició 2022 de La Marató. El projecte ‘L’efecte d’una intervenció de pauses actives en el lloc de treball sobre la reducció dels factors de risc cardiovascular en treballadors de call centers: un estudi de mètodes mixts és un dels 37 projectes finançats per la Marató 2022 que s’han donat a conèixer avui. Comptarà amb un pressupost de 193.161,43 €.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
tDurant els pròxims anys, els 71 equips de recerca que duran a terme els 37 projectes guardonats transformaran les donacions en respostes per avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’unes malalties que suposen la primera causa de mort als països desenvolupats. El projecte, liderat des de l’IRBLleida, comptarà amb la col·laboració del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya, la Societat Catalana de Salut Laboral, l’Escola Politècnica de la Universitat de Lleida, la Universitat de Toronto i el Grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques de l’IRBLleida. L’objectiu del projecte és incrementar l’activitat física, ja que el sedentarisme és un dels factors de risc que més afecten per patir una malaltia cardiovascular, i la seva constància en els 1640 treballadores i treballadors del call centers vinculats a les emergències de Catalunya atès que fan jornades tant de 8 hores com de 12 hores i fins a 24 hores.
«Amb l’objectiu que aquesta població incrementi la seva activitat física i la mantingui en el temps, millori els paràmetres vinculats a les malalties cardiovasculars (la pressió arterial, els greixos i el sucre en sang, la qualitat de la son, etc) dissenyarem un programa de pauses actives al lloc de treball partint dels gustos i preferències dels propis treballadors i treballadores que decidiran els tipus d’exercicis a executar en grup. Posteriorment, mitjançant una aplicació mòbil podran seguir els exercicis, així com incorporar dades, rebre consells o missatges d’enhorabona», ha explicat la investigadora, Montse Gea.
Gea ha exposat que per tal de fer un bon disseny i seguiment del programa de pauses actives s’ha conformat un equip on hi ha experts del món de l’activitat física i l’esport, la fisioteràpia, la infermeria, la salut laboral, la salut pública, la informàtica i la biologia. «Aquest caràcter multidisciplinari, ens permet abordar el problema des de diferents perspectives i integrar la visió dels mateixos treballadors i treballadores, així com dels responsables de vigilància de la salut dels centres de treball», ha especificat.
El fisioterapeuta i jugador del primer equip del Balàfia Vòlei Lleida, Carlos Tersa, investigador en formació de doctorat a la UdL i membre de l’equip de recerca, ja té experiència prèvia en un programa educatiu en pauses actives que aviat s’executarà amb el personal d’administració i serveis de la Universitat de Lleida per prevenir problemes múscul-esquelètics. A més, s’integraran en el seguiment l’associació catalana de salut laboral conformada per metgesses, infermeres i tècnics, les patronals i els responsables de prevenció per part dels sindicats majoritaris al sector. S’espera, doncs, que el seguiment en el temps d’aquest programa sigui més elevat que el que fins ara ens informen els articles científics (el principal problema informat és l’abandonament) i que a més tingui beneficis sobre la salut de les treballadores i treballadors mantenint o millorant els paràmetres indicadors de bona salut. D’obtenir-se bons resultats, el programa es pot fer extensiu als més de 22.000 treballadors i treballadores de call centers que hi ha a Catalunya, així com altres treballadores i treballadors d’oficina.
Els 11,2 milions d’euros recaptats en l’edició 2022 de La Marató, a més de finançar la recerca científica d’excel·lència, també han permès sensibilitzar la ciutadania sobre les malalties cardiovasculars, amb un alt impacte en la qualitat i l’esperança de vida de les persones: són la principal causa de mort i d’ingrés hospitalari als països desenvolupats. Només a Catalunya, cada dia moren 45 persones, dues cada hora, a causa d’un problema de salut d’aquest àmbit.
