Catalunya Diari

El Parlament de Catalunya aprova la nova llei d’Aran

El Parlament de Catalunya aprova la nova llei d’Aran| Redacció - Fotografia: Diputació de Lleida / Parlament de Catalunya

 

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la nova llei de l'Aran, que substitueix la de l’any 1990, amb el vot favorable de tots els grups amb l'única abstenció de Ciutadans (C’s). Després de sis anys de negociacions, la llei del règim especial de l'Aran, elaborada en ponència conjunta, ha arribat al Parlament amb esmenes a l'articulat de tots els grups.

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, ha explicat que "la llei d’Aran s’ha aprovat per una àmplia majoria de vots, aquest era el repte polític més important que teníem en aquests moments. Aquesta nova llei compleix els objectius que al 2009 van aprovar per unanimitat tots els Ajuntaments i Pedanies de la Val d’Aran així com el Ple del Conselh Generau d’Aran. Entre d’altres reconeixements, estableix la realitat política i territorial d’Aran dins de Catalunya, així com unes relacions directes entre Presidència de la Generalitat i Sindicatura. També fixa els marcs de les negociacions econòmiques i competencials en les Comissions Bilaterals entre els dos governs".
 
Barrera ha subratllat que la nova llei "reconeix al Conselh Generau d’Aran la plena capacitat d’exercir al territori totes les seves competències i traspassos. Ens dota també d’instruments de gestió política per a fer que la Val d’Aran pugui garantir els serveis que necessita el poble aranès per poder avançar en noves oportunitats de progrés i benestar". 
 
La llei reforça "els interessos i vincles que històricament han unit l'Aran amb Catalunya", reconeix la realitat nacional occitana, dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, estableix el règim especial propi de l'Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat, el dret i la realitat de l'organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l'autonomia per ordenar, governar i gestionar els interessos del territori. El text recull la divisió territorial de l'Aran en sis terçons, en reconeix la bandera, l'escut, la festa i l'himne, i els drets lingüístics amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions públiques, la capitalitat de Vielha, i defineix les funcions del Conselh Generau d'Aran i els seus òrgans, i el sistema electoral per terçons.
 
El dictamen de la llei admet, a les disposicions finals i transitòries, el dret del poble aranès a decidir el seu futur, estableix una revisió del model de finançament en comissió bilateral govern de la Generalitat-Conselh Generau d'Aran en un termini màxim de tres anys, preveu que el Parlament demani el reconeixement de l'autonomia política de l'Aran en el marc d'una modificació constitucional i estableix que la llei haurà de ser referendada pels aranesos d'acord amb la llei de consultes populars.
 
Reñé manifesta la seva satisfacció
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha manifestat la seva satisfacció per l’aprovació de la Proposició de llei del règim especial d’Aran, ja que suposa el reconeixement de la singularitat de la vall. En aquest sentit, ha afirmat que “el Parlament de Catalunya ha reconegut d’una forma molt clara, contundent i amb una majoria aclaparadora la singularitat d’Aran posant al dia el contingut de la Querimònia”. I ha afegit: "La Diputació comparteix i dóna suport a aquest reconeixement que avui ha fet el Parlament de Catalunya i que l’Aran es mereix”.
 
La nova llei també preveu que l’Aran tingui un diputat propi al Parlament català escollit pels aranesos, sempre i quan prèviament s’inclogui en una futura llei electoral catalana, i estableix que la Val d’Aran no es podrà incloure en cap altra divisió territorial catalana que no sigui ella mateixa.


Comentaris

envia el comentari