Catalunya Diari

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu acull l’exposició 'Català-Roca. Retrats' fins al 31 d’agost

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu acull l’exposició 'Català-Roca. Retrats' fins al 31 d’agost| Redacció - Fotografia: Ajuntament de Lleida

 



A Lleida es va presentar del 30 de gener al 27 d'abril i es va prorrogar fins a l'1 de juny per la bona acollida que va tenir entre el públic. L’exposició itinerant es podrà visitar en diferents equipaments museístics de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.
 
Aquesta exposició es presenta com una lectura prospectiva d’una de les seves facetes com a fotògraf: la fotografia de retrat, un gènere que Català-Roca va conrear des dels inicis de la seva trajectòria, i especialment durant els anys en què va col·laborar amb el setmanari Revista (1952-1954), activitat que li va permetre conèixer i fotografiar grans personatges del seu temps. Conformen la mostra trenta-cinc retrats seleccionats per a l’ocasió procedents del seu fons d’arxiu, que actualment custodia l’Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Una tria que no només permet fer visibles obres inèdites i els aspectes més innovadors de la seva personal interpretació d’un dels gèneres més significatius de la història de la fotografia, sinó també retrobar-se amb els mons en els quals Català-Roca es va moure i fotografiar: d’una banda, el dels grans noms de l’art i la cultura del moment, autèntiques icones del segle XX, com Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies o Josep Pla, i, de l’altra, l’univers popular, el de la vida quotidiana dels carrers de les grans ciutats i dels petits pobles rurals de l’Espanya de postguerra que va saber retratar com ningú.
 
Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998) és una figura cabdal en la història de la fotografia contemporània i una de les personalitats més importants de l’art català de postguerra. Considerat com a pioner i renovador de la fotografia documental i del reportatge gràfic al nostre país durant els anys cinquanta i seixanta, el seu treball representa un pont d’unió entre dues generacions de fotògrafs d’avantguarda, la d’abans de la Guerra Civil i la de postguerra. Però més enllà del seu caràcter de precursor i de referent, Català-Roca va ser el que més bé va saber retratar la societat espanyola de les primeres dècades de la Dictadura, reconeixement que li ha fet valer el qualificatiu del fotògraf més destacat de la seva època. La seva fotografia ha estat comparada freqüentment amb la de cèlebres autors com Robert Doisneau o Henri Cartier-Bresson, especialment per les afinitats de l’obra d’aquests fotògrafs amb el seu particular estil basat en el realisme poètic, l’estètica de l’instant decisiu i la recerca constant de la llum.


Comentaris

envia el comentari