Catalunya Diari

Restauren la portalada de l'església romànica de l'Assumpció de Cóll, a la Vall de Boí

Restauren la portalada de l'església romànica de l'Assumpció de Cóll, a la Vall de Boí| Redacció - Fotografia: Generalitat de Catalunya

 

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha finalitzat la restauració de la portalada i dels paraments de la façana de l’església romànica de l’Assumpció de Cóll, a la Vall de Boí. La intervenció, realitzada en el marc del Programa Romànic Obert, fruit de l'acord de col·laboració signat l’any 2009 pel Departament de Cultura l’Obra Social 'la Caixa' per posar en valor i adequar monuments catalans de notable interès arquitectònic i artístic, ha comptat amb un pressupost de 51.988 euros.

La intervenció més destacada s’ha centrat en la portalada de pedra, en el parament de carreus i en la finestra circular de la façana principal. Abans de la intervenció de restauració, el Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura va dirigir diversos arranjaments de conservació preventiva a l’edifici, concretament, la rehabilitació de cobertes i l’estabilització dels dos contraforts.
 
Descripció historicoartística
El portal o portalada, del segle XII, el formen una doble arquivolta d’arc de mig punt, dos parells de columnes disposades a cada costat de la porta, en gradació, i a l’extradós hi ha un fris escacat. A cada columna li correspon un capitell decorat: els dos exteriors tenen detalls vegetals (plantes d’estil lanceolat) i els dos interiors presenten decoració zoomòrfica i humana. En el capitell dret, hi apareix un personatge centrat que lluita amb dos animals, probablement lleons, mentre que en l’esquerre sembla que la lluita s’hagi acabat: els lleons unifiquen el seus caps i l’home apareix abatut al terra.
 
El tipus de decoració d’aquest portal és habitual en altres conjunts geogràficament pròxims. Veiem un exemple semblant a l’església parroquial de Durro (Vall de Boí, Alta Ribagorça), i un altre no molt llunyà al monestir de Santa Maria de Gerri (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà). Les imatges dels capitells estarien relacionades amb la lluita entre el bé i el mal, entre l’home i la fera.
 



Estat de conservació
En general, tots els elements escultòrics de la portalada presentaven un notori desgast superficial, que feia que molts dels relleus haguessin perdut certa definició en relació als motius que representen, i amb una consegüent pèrdua de lectura. Això és degut a segles d’exposició als agents atmosfèrics, com l’aigua de la pluja, la neu, el vent i els cicles de gel i desgel (crioclàstia), els quals contribueixen en gran mesura a l’erosió dels volums escultòrics.
 
Intervencions anteriors poc acurades, dutes a terme en diverses èpoques, han contribuït a l’acceleració de les degradacions. Destacaven negativament les aplicacions de ciment pòrtland i morters durs que no van resoldre els problemes estructurals i, a més a més, han estat molt perjudicials per la gran aportació de sals al suport petri.
 
Intervenció de conservació–restauració
Després de la intervenció arquitectònica, en aquesta actuació s’ha donat molta importància als estudis previs duts terme per tal d’assegurar i garantir els tractaments aplicats, donades les condicions climàtiques extremes i la seva relació amb les causes de degradació del material constructiu. 
 
Més enllà dels estudis de caracterització dels materials constructius ―des del punt de vista tant morfològic com químic i mineralògic― i d’un estudi petrogràfic dels fragments petris, s’han dut a terme controls de qualitat del consolidant petri.
 
El procés de conservació-restauració ha consistit en diversos processos, que van començar amb una neteja mecànica i amb l’eliminació del substrat microorgànic, mitjançant un biocida. Seguidament, s’han dut a terme neteges en sec amb microprojecció i neteges humides mitjançant apòsits químics. A continuació, s’ha dut a terme la dessalinització de manera puntual i localitzada.
 



Un cop duts a terme aquests processos de neteja, s’ha consolidat la pedra mitjançant el producte recomanat en base a les analítiques, exclusivament sobre les zones disgregades, i evitant fer tractaments integrals. També s’han fet intervencions de consolidació estructural; s’han consolidat i fixat fissures, microfissures i esquerdes, mitjançant infiltracions i injeccions de micromorters; s’han adherit fractures amb ànimes internes; s’han fet reintegracions de matèria amb morter, i s’ha dut a terme una substitució de pedra, de forma puntual, en el capitell exterior esquerre.
 
Finalment, mitjançant la reintegració cromàtica, s’han tractat algunes zones per tal d’homogeneïtzar-les amb les parts originals, a partir de veladures d’aigua de calç i pigments de terres minerals.



Comentaris

envia el comentari