Catalunya Diari

Rutes pel Pirineu que simulen els camins per on van fugir els jueus durant el nazisme

Rutes pel Pirineu que simulen els camins per on van fugir els jueus durant el nazisme| Redacció - Fotografia: Diputació de Lleida

 




El projecte contempla una senyalització unificada i amb una marca pròpia que identifiqui arreu del territori els espais referents a l'estada dels refugiats jueus a les comarques de Lleida. La identificació inclourà senyals direccionals, cartelleres explicatives en diferents mides i la incorporació de codis QR que permetran emmagatzemar informació de tot tipus per després descarregar les dades al mateix lloc.


 


Aquesta senyalització es complementarà amb fulletons de difusió per fer-ne promoció, elaboració d'un espai web i l'edició d'una guia en paper explicant els esdeveniments històrics, els itineraris i els llocs senyalitzats amb informació complementària.


 


L’ambaixador d’Israel, Alon Bar, avala el projecte que ha qualificat de "meravellós" pel fet que reconeix la qualitat humana de les persones que van ajudar els jueus a fugir i perquè aconsegueix posar en el seu context el coneixement, la història i el turisme. En aquest sentit, president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, destaca que més enllà d'un projecte turístic o de recuperació de la memòria històrica, és un homenatge a la solidaritat de nombroses persones anònimes que van contribuir a salvar vides, famílies i cultures
 
El director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), Josep Maria Solé i Sabaté, ha indicat que la proposta de senyalització preveu quatre rutes que transcorren per les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, l’Alt Urgell i la Val d’Aran. També senyalitzaran aquells indrets que es consideren més representatius, com les duanes, casernes, presons, llocs d'acollida i hotels, alguns dels quals es troben a les comarques de la plana. Una de les rutes que utilitzaven els jueus per fugir és la que uneix Aulus-les-Bains amb Tavascan a través del coll de Guiló, on aquest dimecres s'han desplaçat les autoritats per descobrir un monòlit commemoratiu del projecte amb una inscripció extreta del poema de Salvador Espriu 'La pell de brau' que diu 'Tornem pel record als vells passos d’aquest camí'.
 
Reñé ha explicat que aquest projecte s’emmarca en un moment de "banalització de l’holocaust, el nazisme i el feixisme que cap dels defensors de la democràcia entenem". "Per aquest motiu”, ha afirmat, "aquest acte d’avui ha de servir de mostra perquè aquests fets no es tornin a repetir". 


Comentaris

envia el comentari