Què són els punts de Schelling i per què ajuden a entendre’ns sense parlar

La teoria de jocs ha aportat nombrosos conceptes per entendre com es prenen decisions col·lectives, però pocs són tan fascinants com els punts de Schelling, també coneguts com a punts focals. Són solucions espontànies que diferents persones tendeixen a escollir en situacions de coordinació, sense parlar ni pactar res prèviament. Aquest fenomen, identificat pel premi Nobel d’Economia Thomas Schelling, explica per què sovint coincidim amb desconeguts en decisions aparentment arbitràries.

Un exemple senzill ajuda a entendre-ho. Si dues persones, incomunicades entre si, han d’escollir una flor per guanyar un premi només si coincideixen, és probable que totes dues optin per la rosa. No perquè sigui la millor flor, sinó perquè és la més “obvia” culturalment. Aquest “sentit compartit del que triarà l’altre” és la base dels punts de Schelling.

L’altra persona intentarà coordinar-se amb nosaltres

Segons Schelling, quan sabem que l’altra persona intentarà coordinar-se amb nosaltres, el nostre pensament canvia. Ja no triem el que preferim, sinó allò que imaginem que l’altre creu que nosaltres podríem triar. És un joc mental de miralls que, sorprenentment, sol desembocar en coincidències reals.

Els experiments del mateix Schelling ho van demostrar. En un dels més famosos, va demanar a participants imaginar un lloc i una hora per trobar-se amb un desconegut a Nova York, sense poder-se comunicar. La majoria va escollir l’estació Grand Central a les 12 del migdia, una combinació que emergeix com a punt focal cultural. En un altre assaig, quan havien d’escollir entre cara o creu, el 86% va triar cara. I en dividir 100 dòlars sense parlar, el 88% va repartir 50 i 50. La coordinació apareix, doncs, sense necessitat d’acords.

Aquests punts focals han tingut un paper decisiu en moments històrics. Durant la Guerra Freda, les potències nuclears es movien al límit de la confrontació, però sense traspassar certs llindars tàcits. Aquests límits, no escrits però intuïts, funcionaven com punts de Schelling diplomàtics que evitaven l’esclat d’un conflicte nuclear.

El fenomen també és present en la vida quotidiana. Quan dos ciclistes s’acosten en direccions oposades, en països on es circula per la dreta, tots dos tendeixen a apartar-se cap a aquest costat sense necessitat d’avisar-se. A internet, plataformes com Facebook, Instagram o TikTok s’han convertit successivament en punts de Schelling digitals: espais on la gent va perquè “tothom hi va” o hi anirà.

Tanmateix, els punts de Schelling depenen fortament del context cultural i de la perspectiva compartida. Dos colombians, sense parlar, poden ordenar els colors groc, blau i vermell en l’ordre de la bandera. Però si un dels participants no comparteix aquesta referència cultural, el punt focal deixa de ser obvi.

Experiments recents mostren que petites diferències de percepció

Schelling advertia que la coordinació sense comunicació funciona només quan les persones comparteixen certes expectatives bàsiques. Si no és així, un mateix estímul pot generar respostes diferents. Experiments recents mostren que petites diferències de percepció –com el daltonisme en un joc de colors– poden provocar desacords inesperats.

Malgrat les seves limitacions, els punts de Schelling revelen una idea poderosa: la humanitat és capaç de coordinar-se fins i tot en silenci, confiant en allò que percebem com evident. I, sovint, és la imaginació més que la lògica el que ens guia cap a aquest punt de trobada compartit.