Pels volts de Sant Miquel, els ramats d’ovelles que han passat l’estiu a les muntanyes del Pirineu comencen el camí de tornada cap a les explotacions de les valls. Enguany, però, el retorn està marcat per la preocupació dels ramaders davant d’un estiu especialment calorós i sec, amb poca herba disponible a les pastures.

A la muntanya de Seurí, al Pallars Sobirà, uns 3.000 ovelles de deu ramaders hi han passat aproximadament tres mesos. Els pastors asseguren que feia anys que no veien unes condicions semblants. La manca de precipitacions ha deixat la muntanya amb poca vegetació. Tot i que les grans extensions de pastura i la disponibilitat d’aigua han permès mantenir els ramats durant l’estiu.

El descens cap a localitats com Peramea, Sant Joan de Vinyafrescal, Toralla, Puigverd i Cortscastell

Dilluns, els animals van començar el descens cap a localitats com Peramea, Sant Joan de Vinyafrescal, Toralla, Puigverd i Cortscastell. El problema, però, no desapareix amb la baixada. Si les pluges no arriben, els ramaders afronten els pròxims mesos amb incertesa per la manca de pastures tant a la muntanya com a les zones baixes.

El ramader David Moli alerta que els pronòstics són poc favorables per la falta d’aigua i de pastures a les granges i als camps de conreu. Xavier Rivera, que també ha tingut ovelles a Seurí, explica que no recorda haver passat un estiu sencer sense cap tempesta important i amb temperatures tan elevades. La situació també té conseqüències econòmiques. La poca herba disponible durant l’estiu ha reduït les reserves de farratge i els ramaders preveuen que hauran de comprar aliment per als animals a preus elevats durant l’hivern.

Reclamen al Govern mesures

Per això, reclamen al Govern mesures relacionades amb les obligacions de pasturatge en finques declarades a la DUN que actualment no tenen herba. Demanen poder quedar exempts de pasturar aquests terrenys quan no hi hagi vegetació suficient.

El retorn dels ramats ha coincidit amb la tradicional tria de les ovelles, una jornada que es repeteix cada setembre. A Seurí, els deu ramaders han separat els seus animals d’un en un dins la pleta. Tot amb l’ajuda d’un ganxo i identificant-los per la marca que porten a l’esquena. Una tasca manual que es manté pràcticament igual des de fa generacions i que aquest any s’ha vist dificultada per la gran quantitat de pols que aixecaven els animals en caminar.