L’esternut és un gest tan quotidià que gairebé mai hi parem atenció. Tret que aparegui en cadena i ens interrompi el que estem fent. En medicina, quan aquest reflex es produeix repetidament, s’anomena esternutació, i la seva funció és clara. Expulsar de les vies nasals partícules o irritants que han entrat a la fossa nasal.
Per què esternudem més d’una vegada?
Un sol esternut pot no ser suficient per eliminar el factor que provoca la molèstia. Per això, moltes persones enllacen dos, tres o fins i tot quatre esternuts seguits. Segons l’especialista Marjorie L. Slankard, aquest mecanisme actua com un “reinici” del nas. Tanmateix, s’assegura que el conducte quedi net i lliure de bacteris, virus o partícules que podrien arribar als pulmons. El portal mèdic WebMD destaca que aquest reflex és una autèntica barrera protectora de l’organisme.
Desencadenants diversos
Els motius més habituals que provoquen un esternut són el pols, el pol·len, el pèl d’animals o els refredats. Però la llista de desencadenants és molt més llarga i curiosa. En són un exemple la llum solar intensa, el moixernons de la humitat, certes emocions fortes, alguns medicaments, l’exercici físic i fins i tot l’activitat sexual. Una dada sorprenent és que mentre dormim no podem esternudar, ja que els nervis responsables del reflex es relaxen. Ara bé, si un irritant és prou fort, pot despertar-nos i provocar l’esternut immediatament en obrir els ulls.
Les principals causes
Casos extrems i rècords insòlits
Encara que la majoria d’esternuts múltiples són inofensius, hi ha persones que han viscut situacions extremes. Un exemple conegut és el de Donna Griffiths, que va aconseguir un rècord Guinness després d’esternudar cada dia durant 978 dies consecutius. Un cas excepcional que mostra fins a quin punt aquest reflex pot condicionar la vida quotidiana.
Quan cal preocupar-se?
La majoria d’episodis d’esternutació són benignes i es resolen sols. Si el desencadenant és una grip o un refredat, el símptoma desapareix amb la recuperació. Però quan l’origen és al·lèrgic, és recomanable consultar un al·lergòleg. Les proves mèdiques permeten identificar les substàncies que originen la reacció i és més fàcil establir tractaments o mesures de prevenció.
Segons l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units (NIH), la reacció al·lèrgica es produeix perquè els al·lergògens irriten les mucoses del nas i la gola. La qual cosa dispara el reflex d’esternudar. Els antihistamínics són una de les opcions més utilitzades per alleujar els símptomes. Però també són útils els canvis d’hàbits com reduir el contacte amb la pols, ventilar correctament els espais i evitar ambients amb floridura.
Les millors solucions
Un mecanisme protector
En definitiva, encadenar diversos esternuts no és cap error del cos, sinó un mecanisme altament eficient per defensar-nos de partícules nocives. Tot i que pot resultar molest o fins i tot incòmode en públic, és una manera natural i efectiva de mantenir les vies respiratòries netes i protegides.
Quan l’esternut esdevé massa freqüent i persistent, la millor estratègia és identificar-ne la causa amb ajuda mèdica. Així, es pot recuperar la tranquil·litat de respirar sense sobresalts. D’aquesta manera també es pot conviure millor amb un reflex que, lluny de ser un problema, és una de les primeres línies de defensa del nostre organisme.
