Cada primavera, milers de persones noten com els seus ulls piquen, el nas es congestiona i els esternuts no els deixen viure amb normalitat. Tot això pot ser degut a la rinitis al·lèrgica, la forma més comuna d’al·lèrgia, que afecta el 27% de la població segons una enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Aquesta reacció exagerada del sistema immunitari davant substàncies habitualment inofensives, com el pol·len, rep el nom de rinitis o febre del fenc.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Els símptomes més freqüents inclouen congestió nasal, secreció aquosa, esternuts repetits i picor al nas, ulls, gola o orelles. Quan aquests símptomes es repeteixen sovint o duren dies, és recomanable consultar el metge per obtenir un diagnòstic adequat i iniciar un tractament personalitzat.
Com actuar davant els símptomes?
El primer pas és identificar l’al·lergen responsable. Un cop determinat, el metge podrà recomanar el tractament més adequat per controlar les molèsties. Si l’origen és el pol·len —el més habitual durant la primavera—, és fonamental seguir de prop els índexs de pol·linització i prendre mesures preventives:
- Tancar portes i finestres durant les hores de màxima pol·linització.
- Evitar activitats a l’aire lliure en aquestes franges horàries.
- No estendre la roba a l’exterior en dies amb alta concentració de pol·len.
- Evitar ventiladors i l’ús de l’aire exterior al cotxe.
- Utilitzar ulleres de sol i fer servir compreses d’aigua freda o rentats amb aigua destil·lada per alleujar el picor ocular.
La Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) disposa d’un web molt útil amb informació diària sobre els nivells de pol·len per a persones al·lèrgiques.
Tractaments farmacològics
Hi ha dues línies de tractament per combatre la rinitis al·lèrgica:
1. Tractament simptomàtic:
Els més utilitzats són els antihistamínics i els corticoides intranasals. Entre els primers, la loratadina destaca per la seva eficàcia, seguretat i preu assequible (menys de 5 €/mes). Altres opcions inclouen cetirizina, ebastina, rupatadina, desloratadina, levocetirizina i fexofenadina, totes disponibles dins del Sistema Nacional de Salut. Els antihistamínics de segona generació no causen somnolència com els de primera generació.
Quan els símptomes són intensos o persistents (més de 4 dies a la setmana o més d’un mes), poden prescriure’s corticoides intranasals com la budesonida o la beclometasona. També existeixen descongestionants nasals d’ús puntual, però no s’han d’utilitzar més de tres dies seguits, ja que poden provocar efectes rebot o dependència.
2. Vacunes contra l’al·lèrgia (immunoteràpia):
Són l’únic tractament curatiu existent actualment. Consisteixen a administrar dosis creixents de l’al·lergen per induir tolerància. N’hi ha de dues classes:
Subcutànies: S’administren amb injeccions periòdiques (normalment mensuals) en un centre mèdic. Són segures i efectives, però poden provocar reaccions locals o, en casos rars, anafilaxi.
Sublinguals: Es prenen a casa, en forma de gotes, aerosols o pastilles liofilitzades que es dissolen sota la llengua. Requereixen constància (administració diària o en dies alterns), però eviten les injeccions i les visites mèdiques freqüents.
Tant les vacunes subcutànies com les sublinguals han demostrat ser eficaces i segures, tot i que poden causar lleus efectes adversos locals.
Una afecció crònica però tractable
La rinitis al·lèrgica pot ser molesta, però amb un bon diagnòstic i un tractament adequat, és possible controlar-la i millorar significativament la qualitat de vida. A més, seguir les recomanacions i mesures preventives ajuda a reduir la intensitat dels símptomes, especialment durant la primavera. Si sospites que podries patir aquesta afecció, consulta el teu metge i mantén-te informat sobre els nivells de pol·len.