La realitat virtual a les presons catalanes s’ha consolidat com una eina per treballar amb persones condemnades per delictes de violència masclista. A través d’unes ulleres de realitat virtual, els participants poden experimentar determinades situacions des de la perspectiva de la víctima.

L’objectiu és treballar aspectes com l’empatia, la responsabilització i la presa de consciència sobre les conseqüències de la conducta violenta. Aquesta tecnologia forma part dels programes especialitzats de rehabilitació que s’apliquen als centres penitenciaris de Catalunya.

Actualment, el programa funciona en tots els centres penitenciaris de règim ordinari, excepte Brians 1, que és el centre de referència per als interns preventius.

Posar-se en la pell de la víctima a través de la realitat virtual

Una de les característiques principals de la teràpia és la seva capacitat immersiva. El participant pot veure i escoltar una situació de violència des del punt de vista de la víctima.

D’aquesta manera, es busca generar un impacte emocional i cognitiu. Alhora, l’experiència facilita la reflexió posterior amb els professionals penitenciaris.

Per participar en les sessions només calen unes ulleres de realitat virtual i dos comandaments. Aquests dispositius reprodueixen els moviments corporals de l’usuari dins de l’entorn virtual.

A més, els professionals encarregats dels programes de rehabilitació han rebut formació específica per aplicar aquesta tecnologia.

Quines situacions experimenten els interns?

El programa incorpora diversos escenaris. Un dels més coneguts és l’anomenat embodiment o corporeïtzació. Aquesta tècnica permet que l’usuari experimenti una situació virtual des del cos de la víctima.

A més, s’utilitzen altres escenes. Per exemple, els participants poden observar una discussió de parella en un establiment públic.

També hi ha una conversa simulada entre víctima i agressor. En aquest cas, la persona que participa en la teràpia alterna els dos punts de vista.

D’aquesta manera, la tecnologia permet abordar diferents situacions i treballar la percepció que l’agressor té sobre el seu propi comportament.

Noves escenes per als condemnats per incomplir ordres d’allunyament

El programa continua incorporant noves eines. El passat 16 de juny es va celebrar una jornada d’actualització destinada als professionals penitenciaris que utilitzen aquesta tecnologia.

Durant la trobada es va presentar una nova escena immersiva per a persones condemnades per incomplir ordres de protecció i allunyament.

Aquesta nova experiència ja s’ha incorporat als dispositius disponibles als centres penitenciaris catalans.

Augmenta un 38% la participació en programes de rehabilitació

Durant el 2025, 1.344 interns van passar per les presons catalanes per delictes relacionats amb la violència de gènere.

D’aquests, 596 van participar en programes especialitzats de rehabilitació per violència masclista. La xifra representa aproximadament un 44% del total.

A més, suposa un increment del 38% respecte de l’any anterior. El 2024 hi havien participat 431 persones.

En termes percentuals, la participació ha passat del 34,9% el 2024 al 44,3% el 2025. Per tant, l’augment s’acosta als deu punts percentuals en només un any.

Tanmateix, aquestes dades fan referència al conjunt dels programes especialitzats. No significa que els 596 interns hagin utilitzat necessàriament les ulleres de realitat virtual.

El tractament s’adapta a cada intern

Els programes de rehabilitació no s’apliquen de la mateixa manera a totes les persones condemnades. Al contrari, la intervenció es determina segons el nivell de risc i les necessitats específiques de cada cas.

Així mateix, els professionals tenen en compte el moment de compliment de la condemna i els objectius establerts en el procés de rehabilitació.

Per aquest motiu, l’ús de la realitat virtual depèn de la planificació terapèutica individual. A més, alguns interns poden haver participat en els programes durant anys anteriors.

La realitat virtual no substitueix la resta de teràpies

La realitat virtual a les presons catalanes funciona com una eina complementària. Per tant, no substitueix la resta del treball terapèutic desenvolupat pels professionals.

El seu principal valor és la possibilitat de crear experiències vivencials difícils de reproduir mitjançant altres tècniques.

A partir d’aquestes situacions, els equips poden treballar l’empatia, la responsabilitat personal i el reconeixement del dany causat.

L’objectiu final dels programes és afavorir canvis de conducta, millorar la protecció de les víctimes i reduir el risc de reincidència.

La reincidència en violència de gènere se situa en el 17,7%

Segons la darrera recerca de reincidència penitenciària publicada el 2023 pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), la taxa de reincidència en delictes de violència de gènere és del 17,7%.

En canvi, la taxa de reincidència general se situa en el 21,1%. Així doncs, la diferència és de més de tres punts percentuals.

Aquestes dades, però, no permeten atribuir aquesta diferència exclusivament a l’ús de la realitat virtual.

Catalunya, pionera en l’ús de realitat virtual a les presons

Catalunya acumula una llarga trajectòria en l’aplicació de realitat virtual immersiva per a la rehabilitació de condemnats per violència masclista.

El projecte es desenvolupa amb la col·laboració d’equips especialitzats en recerca. A més, l’experiència ha estat objecte d’estudis científics i publicacions internacionals.

El director del Centre Penitenciari Mas Enric, Nicolás Barnes, va presentar el projecte el passat mes de maig a la seu del Consell d’Europa, a Estrasburg.

La iniciativa busca, en definitiva, aprofitar les possibilitats de la tecnologia immersiva per reforçar els programes de rehabilitació i aconseguir que els agressors comprenguin millor la perspectiva i el dany patit per les víctimes.

Dades clau

• 1.344 interns van passar per les presons catalanes per delictes relacionats amb la violència de gènere durant el 2025.
• 596 persones van participar en programes especialitzats.
• La participació va créixer un 38% respecte del 2024.
• El percentatge de participació va passar del 34,9% al 44,3%.
• La taxa de reincidència en violència de gènere és del 17,7%.
• La reincidència penitenciària general se situa en el 21,1%.