Un estudi liderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha revelat que existeix una correlació entre la capacitat dels xerpes de l’Himàlaia per sobreviure a grans altituds i alguns tumors cancerosos. El treball ha apuntat que el 90% dels tumors de pacients amb hipòxia crònica, manca d’oxigen, presenten alteracions en el gen EPAS1, el mateix que permet als xerpes i als tibetans sobreviure a grans altituds. La investigació s’ha publicat a ‘Cancer Discovery” i suggereix que conèixer les adaptacions evolutives de poblacions naturals en condicions d’estrès ajuda a aprofundir en la biologia del càncer i els models preclínics. Alhora, obre la porta a identificar gens clau per a la supervivència i impulsar noves teràpies.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
La recerca posa de manifest que els pacients amb cardiopatia cianòtica congènita presenten hipòxia crònica i tenen un risc sis vegades més gran de desenvolupar tumors endocrins poc freqüents que són capaços de créixer i proliferar malgrat la manca d’oxigen. El doctor Rodrigo Toledo, cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO i investigador sènior de l’article, ha explicat que el treball s’ha centrat a entendre com és possible que aquests cossos puguin resistir i, fins i tot, desenvolupar metàstasis en aquestes condicions. En aquest sentit, ha apuntat que la investigació ha permès constatar que aquests tumors “utilitzen els mateixos mecanismes genètics que poblacions humanes que estan adaptades a entorns de gran altitud on els nivells d’oxigen són molt baixos, com els xerpes i els tibetans”.
Un gen compartit per a la supervivència
Els investigadors han explicat que els xerpes tenen una versió única del gen EPAS1, que és fonamental per a la seva adaptació a les condicions de privació extrema d’oxigen. Així, el treball ha analitzat el perfil genòmic d’aquests tumors neuroendocrins en pacients amb hipòxia i ha revelat que, entre els 20.000 gens del genoma humà, el gen EPAS1, el mateix que es troba mutat en els xerpes, estava mutat amb una freqüència del 90%. “Va ser fascinant observar com aquests tumors utilitzaven exactament el mateix gen”, ha afirmat Toledo.
Convergència evolutiva: les solucions repetides de la natura
Els responsables de l’estudi han atribuït el fenomen a la casuística que els biòlegs anomenen “convergència evolutiva” i que consisteix en el fet que espècies no relacionades desenvolupen de manera independent trets similars per abordar desafiaments comuns. “Els projectes del genoma del càncer han demostrat que els diferents tipus de tumors sovint muten un mateix conjunt de gens per impulsar-ne el creixement”, ha afirmat Toledo. Des del seu punt de vista, aquest fet mostra que igual que passa en les poblacions naturals, els tumors també presenten graus de convergència genètica.
“El més innovador de la nostra recerca és revelar que, quan les poblacions naturals i els tumors s’enfronten a pressions ambientals similars, com ara la manca d’oxigen, depenen del mateix gen per sobreviure”, ha comentat Carlota Arenillas, investigadora del Grup del de Biomarcadors Dinàmica Clonal del Càncer i primera autora de l’article. “Aquest nivell de convergència demostra que la natura repeteix solucions exitoses, ja sigui a les muntanyes de l’Himàlaia o als ambients hipòxics dels tumors”, ha afirmat.
Aquest descobriment podria guiar futurs estudis sobre els vincles entre l’adaptació natural i la tumorogènesi, facilitant la identificació de nous impulsors tumorals i vulnerabilitats terapèutiques. “Per exemple, plantegem identificar els gens responsables de l’adaptació a regions amb nivells alts de raigs ultraviolats i estudiar-los en tumors de pell agressius com el melanoma”, ha conclòs Toledo.
