Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia han identificat una possible relació entre l’exposició a l’herbicida picloram i el desenvolupament de càncer colorectal abans dels 50 anys. L’estudi, publicat a la revista científica ‘Nature Medicine’, analitza com diversos factors ambientals i d’estil de vida poden deixar empremta en l’organisme a través de marques epigenètiques.
Aquestes marques actuen sobre l’ADN sense modificar-ne la seqüència i determinen quins gens s’activen o quins queden desactivats. Els investigadors expliquen que funcionen com petits marcadors que indiquen quines parts del genoma s’han de “llegir” i quines es poden ignorar.
Després dels 50 anys
L’estudi compara persones amb càncer colorectal d’inici precoç amb pacients diagnosticats després dels 50 anys. Els resultats confirmen factors de risc ja coneguts, com ara el tabac, una dieta poc saludable o un nivell educatiu més baix. No obstant això, la troballa més destacada és la relació detectada amb el picloram, un herbicida utilitzat des dels anys seixanta.
Segons els investigadors, les persones que avui desenvolupen un càncer colorectal precoç han estat exposades a aquest producte des de la infància. També durant més temps que els pacients diagnosticats en edats avançades. Aquesta diferència podria explicar, almenys en part, l’augment dels casos en adults joves.
L’equip va analitzar dades dels Estats Units sobre l’ús de pesticides i la incidència del càncer colorectal. Els resultats mostren una associació significativa entre l’ús de picloram i l’augment dels diagnòstics precoços, fins i tot després de tenir en compte altres factors socials i ambientals.
Alta exposició a aquest herbicida
Els investigadors també van observar que els tumors associats a una alta exposició a aquest herbicida presentaven menys mutacions en un gen clau relacionat amb el desenvolupament del càncer colorectal, fet que apunta a mecanismes diferents dels habituals.
Malgrat això, els especialistes remarquen que l’estudi només estableix una associació i no una relació directa de causa i efecte. Tot i així, consideren que aquesta troballa pot obrir la porta a noves estratègies de prevenció i a polítiques públiques per reduir l’exposició a determinats contaminants ambientals.
