La rendibilitat del lloguer a Espanya continua a l’alça i ja supera el 7%, segons les últimes dades del mercat immobiliari corresponents al febrer de 2026. En concret, la rendibilitat bruta se situa en el 7,12%, una xifra que representa un increment significatiu respecte al mateix període de l’any anterior, quan era del 5,99%.
Aquest augment respon principalment a la combinació de dos factors clau: l’increment dels preus del lloguer i la reducció de l’oferta disponible. Segons explica Ferran Font, director d’Estudis de pisos.com, aquesta situació està generant una pressió creixent sobre el mercat. “Cada vegada hi ha menys pisos disponibles perquè molts propietaris eviten posar-los per a llogar per la inseguretat jurídica i la normativa canviant”, assenyala.
Una inversió especialment atractiva
Les dades mostren que una inversió tipus en habitatge pot resultar especialment atractiva. Amb un preu mitjà de compra de 219.150 euros per un pis de 90 metres quadrats i una renda mensual de 1.300 euros, el propietari pot obtenir uns ingressos anuals de 15.606 euros, fet que es tradueix en aquesta rendibilitat superior al 7%.
Tot i la tendència general a l’alça, el mercat presenta grans diferències territorials. Algunes capitals de província superen àmpliament aquesta mitjana i ofereixen oportunitats més atractives per als inversors. És el cas de Tarragona, que lidera el rànquing amb una rendibilitat del 8,15%, seguida de Sevilla (8,08%), Jaén (7,39%), Huesca (7,30%) i Àvila (7,13%). Altres ciutats com Castelló, Múrcia o Barcelona també es mantenen en nivells competitius.
En canvi, altres capitals presenten rendibilitats molt més baixes, fet que reflecteix un mercat més tensionat i menys accessible. Les xifres més baixes es registren a Donostia – Sant Sebastià (3,84%), Palma (4,42%), Girona (4,49%), Cadis (4,57%) i Pamplona (4,67%). En aquestes zones, els elevats preus de compra i les dificultats d’accés a l’habitatge redueixen l’atractiu per als inversors.
Aquestes diferències evidencien que el mercat del lloguer a Espanya no és homogeni, sinó que varia considerablement segons la ubicació. Les grans ciutats i zones amb alta demanda turística o residencial tendeixen a registrar preus més elevats, però no sempre ofereixen una rendibilitat proporcional.
Una forta competència entre inquilins
A més, la situació actual està generant una forta competència entre inquilins, fet que contribueix a l’encariment dels preus. Aquesta dinàmica dificulta l’accés a l’habitatge, especialment per a col·lectius vulnerables, i posa de manifest que el problema va més enllà de l’àmbit econòmic.
Els experts coincideixen que es tracta d’un repte estructural que requereix mesures a llarg termini. La manca d’oferta, la inseguretat reguladora i la pressió de la demanda configuren un escenari complex tant per a propietaris com per a llogaters.
En aquest context, la rendibilitat del lloguer a Espanya es manté com un indicador clau per entendre l’evolució del mercat immobiliari. Tot i els bons resultats per als inversors, el desequilibri entre oferta i demanda continua sent un dels principals desafiaments per garantir un accés just i equilibrat a l’habitatge.
