La sequera ha fet canviar el paisatge típic de l’estiu a les zones de regadiu de Ponent, on acostumava a predominar el cultiu de panís. Les restriccions al reg i les escasses previsions de pluges, així com les recomanacions de les comunitats de regants, han fet que productors habituals d’aquest cereal enguany s’hagin aventurat a plantar altres cultius amb menys exigències hídriques, com ara el gira-sol, el sorgo o la soja. També hi ha camps on directament no s’ha plantat res.

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Els cultius proposats necessiten la meitat o menys de la meitat de l’aigua que necessita el panís i que s’adapten millor a episodis d’estrès hídric. Les qualitats d’aquests conreus han fet disparar la seva superfície, sobretot a la demarcació de Lleida com mostren les previsions del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En el cas del gira-sol, s’ha passat en un any de 240 hectàrees a 1.632 (580%), gairebé set vegades més. Pel que fa al sorgo, la superfície es multiplica per 4,6 i passa de 210 hectàrees l’any 2022 a 980 enguany, un 366% més.

D’altra banda, les mateixes previsions mostren com la superfície destinada al conreu de panís es desploma al territori i passa de 30.505 hectàrees l’any 2022 a 15.730 enguany, gairebé la meitat. El sector remarca, però, que enguany s’ha plantat «el que s’ha pogut i no el que s’ha volgut». «El blat de moro que produïm no ha caigut al remolc que ja està venut», indica Santi Caudevilla, responsable de Cereals i Herbacis d’Unió de Pagesos (UP). Caudevilla, que també és agricultor a Gimenells (Segrià), ha explicat que en el seu cas concret enguany ha dedicat un 20% de la seva superfície al blat de moro, un 30% al sorgo i el 50% restant l’ha deixat sense sembrar per falta d’aigua.

El responsable de Cereals i Herbacis considera que «la situació que es viu enguany als camps catalans és insostenible a llarg termini» i que «de cara al futur caldrà apostar per cultius que facin un ús més eficient de l’aigua i fer noves inversions perquè els regs també siguin més eficients».

La sequera ha fet canviar el paisatge típic de l’estiu a les zones de regadiu de Ponent, on acostumava a predominar el cultiu de panís. Les restriccions al reg i les escasses previsions de pluges, així com les recomanacions de les comunitats de regants, han fet que productors habituals d’aquest cereal enguany s’hagin aventurat a plantar altres cultius amb menys exigències hídriques, com ara el gira-sol, el sorgo o la soja. També hi ha camps on directament no s’ha plantat res.

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Els cultius proposats necessiten la meitat o menys de la meitat de l’aigua que necessita el panís i que s’adapten millor a episodis d’estrès hídric. Les qualitats d’aquests conreus han fet disparar la seva superfície, sobretot a la demarcació de Lleida com mostren les previsions del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En el cas del gira-sol, s’ha passat en un any de 240 hectàrees a 1.632 (580%), gairebé set vegades més. Pel que fa al sorgo, la superfície es multiplica per 4,6 i passa de 210 hectàrees l’any 2022 a 980 enguany, un 366% més.

D’altra banda, les mateixes previsions mostren com la superfície destinada al conreu de panís es desploma al territori i passa de 30.505 hectàrees l’any 2022 a 15.730 enguany, gairebé la meitat. El sector remarca, però, que enguany s’ha plantat «el que s’ha pogut i no el que s’ha volgut». «El blat de moro que produïm no ha caigut al remolc que ja està venut», indica Santi Caudevilla, responsable de Cereals i Herbacis d’Unió de Pagesos (UP). Caudevilla, que també és agricultor a Gimenells (Segrià), ha explicat que en el seu cas concret enguany ha dedicat un 20% de la seva superfície al blat de moro, un 30% al sorgo i el 50% restant l’ha deixat sense sembrar per falta d’aigua.

El responsable de Cereals i Herbacis considera que «la situació que es viu enguany als camps catalans és insostenible a llarg termini» i que «de cara al futur caldrà apostar per cultius que facin un ús més eficient de l’aigua i fer noves inversions perquè els regs també siguin més eficients».