El risc de pobresa i exclusió puja a Catalunya i s’enfila al 24,8%

El risc de pobresa i exclusió a Catalunya ha augmentat fins al 24,8%. Això suposa vuit dècimes més que el 2024. A més, la dada trenca la dinàmica a la baixa iniciada el 2021. Ho recull l’enquesta de condicions de vida publicada aquest dijous per l’Idescat.

La situació empitjora en tots els grups d’edat. En especial, entre els menors de 16 anys. En aquest col·lectiu, la taxa s’enfila fins al 36,1%. Això representa 1,3 punts més que l’any passat.

Què mesura la taxa AROPE

La taxa AROPE és un estàndard europeu. S’utilitza en el marc dels Objectius 2030. Mesura la pobresa relativa a partir de tres indicadors. Inclou el risc de pobresa, la privació material i social severa, i la baixa intensitat en el treball.

En aquest sentit, dos dels tres indicadors empitjoren. D’una banda, la taxa de risc de pobresa puja fins al 18,9%. Això són 1,5 punts més que el 2024, quan era del 17,4%. D’altra banda, la privació material i social severa creix fins al 8,9%, tres dècimes més. En canvi, la baixa intensitat en el treball baixa lleument i se situa en el 5,9%, dues dècimes menys.

Evolució per edats

L’augment de l’AROPE es registra en tots els trams. Entre els 16 i 64 anys, la taxa és del 24,5%. Això són nou dècimes més. Entre els 65 anys o més, la taxa puja fins al 17,3%, tres dècimes més.

Llars amb fills, nacionalitat i situació laboral

L’indicador mostra diferències segons el tipus de llar i la situació personal. Per exemple, a les llars amb fills dependentsel risc arriba al 30,8%.

També és superior entre les persones de nacionalitat estrangera de més de 16 anys. En aquest grup, la taxa s’enfila fins al 48,6%. És prop de sis punts més que l’any passat. En canvi, entre els de nacionalitat espanyola baixa fins al 17,2%, quatre dècimes menys.

Pel que fa a l’ocupació, el risc de pobresa entre els aturats supera la meitat del col·lectiu. Entre els ocupats, en canvi, se situa en aproximadament una sisena part.

Privacions materials i dificultats quotidianes

Una part de la població declara privacions per motius econòmics. Un 35,5% no pot afrontar una despesa imprevista de 900 euros. A més, gairebé tres de cada deu no es poden permetre una setmana de vacances l’any. Paral·lelament, un 16,8% diu que no pot mantenir la llar a una temperatura adequada.

D’altra banda, un 14,2% afronta retards en pagaments vinculats a l’habitatge principal. També un 6,7% no es pot permetre disposar d’un cotxe. Finalment, el 47,3% afirma arribar amb dificultat a final de mes, tres dècimes menys que el 2024.

Ingressos i desigualtat

Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 43.889 euros. Per persona, són 17.262 euros l’any 2024. Respecte a un any abans, suposen un increment del 4,6% i del 4,3%.

A més, el 20% de les llars amb més ingressos acumulen 4,7 vegades el que ingressa el 20% amb menys recursos. L’índex de Gini se situa en el 29,1% el 2024, amb un increment d’una dècima.

Finalment, el llindar de risc de pobresa en llars d’una sola persona se situa en 13.862 euros. És un 4,1% més que l’any anterior. Segons l’Idescat, un 18,9% de la població queda per sota d’aquest llindar.