L’estudi assenyala que, tot i que els robatoris amb força en domicilis es van reduir un 8,7% a Catalunya, el volum continua sent rellevant. Durant el 2025 se’n van registrar 15.947 casos al conjunt del territori.

Lleida lidera els robatoris en habitatges

En els últims cinc anys, el 7% dels catalans afirma haver patit un robatori o un intent de robatori al seu habitatge o edifici. Per demarcacions, Lleida encapçala la incidència amb un 12%, seguida de Girona, amb un 10%, i de Tarragona, amb un 9%. Barcelona, en canvi, registra el percentatge més baix, amb un 6%.

Pel que fa a la percepció ciutadana, la preocupació per patir un robatori és més elevada a Tarragona, amb un 40%, i a Barcelona, amb un 39%. Tot seguit, se situa Girona, amb un 36%. Lleida, en canvi, és la demarcació on aquesta preocupació és menor, amb un 30%.

La preocupació per l’ocupació també es manté alta

Quant a l’ocupació il·legal, el 35% dels catalans diu que li preocupa aquesta possibilitat. En aquest cas, els percentatges més elevats es concentren a Barcelona i Tarragona, totes dues amb un 36%. Girona se situa lleugerament per sota, amb un 35%, mentre que Lleida torna a registrar el nivell de preocupació més baix, amb un 26%.

Ara bé, la incidència real és inferior. En concret, només el 2% dels catalans assegura haver patit l’ocupació del seu habitatge durant els últims cinc anys. Per províncies, Barcelona concentra la incidència més alta, amb un 2%, seguida de Girona, amb un 1%. A Lleida i Tarragona, segons l’estudi, no se’n registren casos.

Setmana Santa, un període sensible

L’informe posa el focus en l’arribada de Setmana Santa, un dels períodes en què augmenta la preocupació pels robatoris. Les absències prolongades del domicili durant les vacances poden incrementar la sensació de vulnerabilitat entre els residents.

En aquest marc, la directora multicanal i de clients del Grup Mutua Propietarios, Laura Mulà, assenyala que la seguretat residencial és clau per garantir el benestar de les persones. A més, destaca que la prevenció, tant en hàbits com en sistemes de protecció, ajuda a anticipar situacions de risc i a reforçar la confiança a la llar.

Les mesures de seguretat més habituals

Segons l’estudi, el 57% dels ciutadans afirma que aplicar mesures de protecció li aporta més tranquil·litat. La mesura més estesa és la porta de seguretat, present en el 68% dels habitatges. Tot seguit, hi ha les finestres amb pany, amb un 42%, les alarmes connectades, amb un 37%, i els panys multipunt o intel·ligents, amb un 35%.

Per contra, els videoporters tenen una implantació més baixa i només són presents en el 33% de les llars.

A escala provincial, la porta de seguretat és també la solució més habitual. Arriba al 70% a Barcelona, al 64% a Girona, al 61% a Tarragona i al 58% a Lleida. Com a segona mesura més estesa, predominen les finestres amb pany a Barcelona, Girona i Tarragona. En canvi, a Lleida destaca la instal·lació d’alarmes de seguretat, amb un 35%.

Lleida suspèn en la seguretat de l’edifici

Després d’avaluar la seguretat dels immobles, els catalans posen una nota mitjana de 5,93 a la seguretat de l’edifici contra intrusions. Girona és l’única demarcació que supera clarament aquesta mitjana, amb un 6,20, seguida de Tarragona, amb un 5,96.

Per sota de la mitjana hi ha Barcelona, amb un 5,91, i Lleida, que obté la puntuació més baixa, amb un 5,64. En canvi, quan es valora la seguretat del propi habitatge, la percepció millora i la nota mitjana catalana puja fins al 6,31.

En aquest apartat, Tarragona lidera la valoració amb un 6,50, seguida de Lleida, amb un 6,46, i de Girona, amb un 6,41. Barcelona, per la seva banda, queda lleugerament per sota de la mitjana, amb un 6,26.

La barrera econòmica pesa en la protecció de la llar

L’estudi també evidencia una tensió de fons. Tot i la preocupació per la seguretat, el 72% dels ciutadans considera que reforçar la protecció de la llar és una inversió difícil d’assumir.

A més, el 47% creu que un excés de preocupació per la seguretat a casa pot acabar derivant en viure amb por. Així, l’informe dibuixa un escenari en què la inquietud pels robatoris i les ocupacions conviu amb les limitacions econòmiques i amb la necessitat de trobar un equilibri.