L’estudi conclou que les condicions laborals i socials tenen un impacte directe en la salut física i mental d’aquest col·lectiu. Per això, l’autora defensa que cal millorar els recursos disponibles, homogeneïtzar les condicions de treball i garantir temps suficient per completar les tasques.

Segons Campoy, les desigualtats detectades no responen a factors individuals. Al contrari, assegura que són conseqüència de limitacions estructurals del model actual de cures, que acaben afectant tant la salut de les treballadores com la qualitat de l’atenció a les persones grans.

Pitjor salut en residències privades i concertades

Una de les principals conclusions de la tesi és que les condicions laborals canvien segons la titularitat del centre. En el cas de les residències privades i concertades, les professionals fan jornades més llargues, tenen una distribució més irregular de les tasques i treballen a un ritme més intens.

A més, disposen de menys temps per fer la feina assignada i han de respondre a un volum més alt de demandes emocionals. Tot plegat es tradueix en més problemes de salut física i mental.

La recerca també indica que el 59% de les cuidadores tenen una salut física per sota de la mitjana de la població. En el cas de la salut mental, la xifra s’eleva fins al 76%.

Dolor, esgotament i ritmes elevats

L’estudi assenyala que un 70% de les cuidadores enquestades van patir més de quatre trastorns musculoesquelètics durant l’últim any. Els problemes més habituals són el dolor cervical, amb un 83%, i el dolor lumbar, amb un 88%.

Així mateix, un 80% asseguren que senten esgotament emocional i que treballen a un ritme elevat. Segons l’autora, aquestes dades evidencien unes condicions laborals adverses.

El treball qualitatiu de la tesi també ha permès confirmar que les professionals atribueixen el dolor lumbar a una combinació de factors físics, posturals i organitzatius. Entre aquests, hi ha l’excés de tasques, la falta de temps i diversos factors psicosocials i personals.

Més de 500 enquestes arreu de l’Estat

Per elaborar la tesi, la investigadora va fer quatre estudis quantitatius a partir d’una enquesta sobre condicions laborals i salut. En total, hi van participar 508 cuidadores professionals geriàtriques d’arreu de l’Estat.

La mostra estava formada majoritàriament per dones, en un 95% dels casos. A més, la majoria tenien una trajectòria de més de deu anys en la cura de persones grans.

Les dades també indiquen que el 38% treballen en torns rotatius i que el 28% fan jornades de més de 40 hores setmanals. Paral·lelament, la recerca va incloure un estudi qualitatiu amb la metodologia participativa Concept Mapping, que va donar veu directa a 93 treballadores per identificar les causes del dolor lumbar.

Factors socials i laborals al darrere

Les dades quantitatives mostren que tant el dolor lumbar persistent com la mala salut mental s’associen a factors socials i laborals. Entre aquests, hi ha l’edat, un context socioeconòmic familiar i territorial desfavorable, l’absència d’altres feines remunerades i la manca de temps per completar les tasques.

En el cas del dolor lumbar, també hi influeixen la poca experiència, les demandes físiques elevades i el conflicte entre feina i família. Pel que fa a la salut mental, s’hi afegeixen la gestió constant de problemes aliens, la pressió per treballar molt ràpid i l’esgotament emocional.

Un sector essencial i marcat per la precarietat

La tesi posa de manifest la precarietat estructural d’un sector essencial i profundament feminitzat. Les cuidadores geriàtriques treballen en condicions d’alta exigència física i emocional, amb poca autonomia i amb un reconeixement insuficient.

Per això, la investigadora defensa la necessitat d’impulsar intervencions integrals que vagin més enllà de les accions assistencials tradicionals. En aquest sentit, aposta per un sistema públic i universal de cures, allunyat de la lògica de la privatització i el lucre.

També reclama més estabilitat, millors drets laborals, promoció professional i equitat territorial. Segons la recerca, aquestes mesures són clau per protegir les treballadores i, alhora, per millorar l’atenció a les persones usuàries.