Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Sexual, arrenca la campanya de sensibilització i difusió sobre la salut sexual i reproductiva de La Marató del 2023. El programa solidari se celebrarà el 17 de desembre i posarà el focus sobre una temàtica que, segons la comunitat mèdica, engloba el conjunt de patologies que afecta més la població, en tots els aspectes i al llarg de tota la vida. Precisament, un focus que il·lumina tothom i l’eslògan ‘La Marató que dona llum’ són els elements que centren la campanya gràfica d’aquest any amb el clar objectiu de visibilitzar i normalitzar un àmbit de la salut i un seguit de patologies que, molt sovint, resten silenciades dins l’esfera íntima de les persones.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
El gran desconeixement i el tabú que envolten la salut sexual i reproductiva han estat els motius que, segons Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de TV3, ha portat a dedicar-hi, per primer cop, una edició del programa: «Es tracta de problemes que pertanyen a l’esfera íntima, envoltats de silenci i dels quals no se’n parla, ni amb la família, ni amb les amistats i, en la majoria de casos, ni tan sols amb els professionals de la salut. Segons els experts, moltes persones conviuen amb problemes que no saben que es podrien tractar».
«Treure a la llum aquesta realitat i posar nom als problemes per normalitzar-los» serà un dels grans objectius d’una edició que representa, per a Lluís Bernabé, «un gran repte que emprenem amb gran responsabilitat, molta emoció i respecte, perquè donarà veu a moltíssimes persones» i perquè «permetrà impulsar la recerca en àmbits tan necessaris com la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’aquestes malalties en la ciutadania, amb especial atenció a les dones, el col·lectiu més afectat, juntament amb els joves» Aquesta recerca s’impulsarà amb els donatius que la ciutadania ja pot fer per aquesta edició a través de tots els canals vigents: tv3/marato/donatiu. La salut sexual i reproductiva es defineix com un estat de benestar físic, mental i social en relació amb la sexualitat i la reproducció. Un benestar que va més enllà de l’absència de malalties i la capacitat de reproduir-se, i que implica la llibertat i el respecte màxims en tots els sentits, incloent-hi l’expressió de gènere, la responsabilitat i la informació.
A Catalunya hi ha 3 milions de persones amb un problema de salut sexual o reproductiva i, cada any, n’apareixen al voltant de 211.000 nous casos. Dins aquest àmbit hi ha reconegudes més de 200 malalties i problemes, entre els quals s’hi inclouen les patologies relacionades amb el sistema reproductor femení i masculí (entre altres, l’endometriosi, les disfuncions sexuals i del sòl pelvià, i el càncer de mama, de coll d’úter, de vagina o de pròstata); les infeccions de transmissió sexual (la clamídia, el virus del papil·loma humà, l’herpes genital i el VIH, per exemple); la medicina reproductiva (esterilitat, infertilitat i tractaments), les malalties relacionades amb l’embaràs, el part o el postpart (preeclàmpsia, diabetis gestacional, problemes de salut mental i dol perinatal, entre altres) i amb la menopausa.
Per a la llevadora i sexòloga Georgina Picas, cap de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Hospital del Mar, de Barcelona, aquest àmbit de la salut «ens interpel·la a tots, des que naixem, ja que tots som éssers sexuals» i per això destaca que cal conscienciar la societat de la seva importància: «Els processos que traspassen la salut sexual i reproductiva poden tenir un efecte molt profund al llarg de tota la vida. Pensem, per exemple, en els problemes del sòl pelvià, que afecten un 40% de les persones i poden condicionar molts aspectes de la vida. O en els efectes que poden tenir les pèrdues gestacionals i neonatals». En referència a les malalties de transmissió sexual, Picas subratlla que cal promoure la prevenció i l’educació afectiva i sexual, sobretot entre el jovent: «Moltes d’aquestes infeccions no presenten símptomes i, per això, és fonamental fer-se les proves per detectar-les i educar i invertir en prevenció».
Elena Carreras, cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital de la Vall d’Hebron, de Barcelona, posa de manifest la necessitat de contemplar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la medicina i la recerca al voltant de la salut sexual i reproductiva: «Molts problemes que només afecten les dones, per la seva especificitat biològica, com ara els relacionats amb la menstruació, l’embaràs i el postpart, per exemple, no s’han tingut en compte al llarg dels segles o han estat invisibilitzats». En aquest sentit, Carreras hi afegeix que «la normalització del dolor ha estat un dels més preocupants i que ha portat a no diagnosticar prou bé malalties com l’endometriosi».
Durant el seu primer embaràs, als 28 anys, Laia Pastor va tenir preeclàmpsia, que causa hipertensió arterial i pèrdua de proteïnes per l’orina, amb risc per a la vida de la mare i del nadó. Li van detectar en una revisió rutinària i li van haver de fer una cesària d’urgència. La Mariona va néixer a les 26 setmanes de gestació, amb només 775 grams. «Jo no havia sentit mai a parlar de la preclàmpsia ni sabia com era un nadó prematur». Per això, la Laia pensa que «és importantíssim donar a conèixer malalties com aquesta» i mostrar una realitat que no s’ensenya prou: «No tots els parts acaben amb un nadó a casa. La Mariona es va estar tres mesos a l’hospital, entre la vida i la mort, però afortunadament se’n va sortir».
