Sant Guim de la Plana recupera el seu Pessebre Vivent després de dos anys d’absència

Comparteix

Imatge d'una de les escenes del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana

Imatge d'una de les escenes del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana | LleidaDiari.cat

Sant Guim de la Plana (Segarra) recupera enguany el seu Pessebre Vivent amb la 35a edició, després de dos anys d'absència (2017 i 2018) per desavinences amb l'Ajuntament.

 

A través d'un comunicat, l'Associació Marinada, que s'encarrega de l'activitat, ha celebrat que el «diàleg» amb el consistori ha donat «aquesta vegada sí» els seus fruits i ha permès desencallar la situació.

 

[predef]lleida-whatsapp-198[/predef]

 

L'Ajuntament del municipi cedirà el local social a l'entitat

Així, l'Ajuntament del municipi cedirà el local social a l'entitat organitzadora per poder rebre els visitants, un fet que des de l'associació consideren que permetrà millorar l'atenció al públic que assisteix a aquest pessebre, que s'havia convertit en el més veterà de les comarques de Lleida. Els dies de representació seran el 22, 26, 28 i 29 de desembre i el 4, 11 i 12 de gener.

 

Segons el comunicat, el Pessebre vol continuar recuperant l'essència dels oficis antics amb una quarantena d'escenes i amb la participació d'aproximadament 250 actors voluntaris. El nucli medieval de Sant Guim de la Plana i el seu castell són elements «cabdals» que han ajudat al llarg de 34 edicions a posicionar el pessebre com un «referent» de la cultura popular a Catalunya.

 

El fet de recuperar els oficis perduts és una motivació més pel pessebre

Oficis com el baster, el boter, el ceramista, el cadiraire, l'herbolari, l'escloper, el forcaire i 33 més, molts d'ells ja estan desapareguts i ja formen part de l'essència de la cultura tradicional llatina i mediterrània. L'entitat organitzadora considera que el fet de recuperar els oficis perduts és una motivació més pel pessebre i un «deure» de la societat actual «per no caure en l'oblit d'allà d'on venim i de com vivien els nostres avantpassats, donant dignitat al seu enginy per sobreviure en un món rural no gens fàcil».

 

També et poden interessar…

Últimes Noticies

També et pot interessar

No results found.
Sin categorizar

Sant Guim de la Plana recupera el seu Pessebre Vivent després de dos anys d’absència

Comparteix

Imatge d'una de les escenes del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana

Imatge d'una de les escenes del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana | LleidaDiari.cat

Sant Guim de la Plana (Segarra) recupera enguany el seu Pessebre Vivent amb la 35a edició, després de dos anys d'absència (2017 i 2018) per desavinences amb l'Ajuntament.

 

A través d'un comunicat, l'Associació Marinada, que s'encarrega de l'activitat, ha celebrat que el «diàleg» amb el consistori ha donat «aquesta vegada sí» els seus fruits i ha permès desencallar la situació.

 

[predef]lleida-whatsapp-198[/predef]

 

L'Ajuntament del municipi cedirà el local social a l'entitat

Així, l'Ajuntament del municipi cedirà el local social a l'entitat organitzadora per poder rebre els visitants, un fet que des de l'associació consideren que permetrà millorar l'atenció al públic que assisteix a aquest pessebre, que s'havia convertit en el més veterà de les comarques de Lleida. Els dies de representació seran el 22, 26, 28 i 29 de desembre i el 4, 11 i 12 de gener.

 

Segons el comunicat, el Pessebre vol continuar recuperant l'essència dels oficis antics amb una quarantena d'escenes i amb la participació d'aproximadament 250 actors voluntaris. El nucli medieval de Sant Guim de la Plana i el seu castell són elements «cabdals» que han ajudat al llarg de 34 edicions a posicionar el pessebre com un «referent» de la cultura popular a Catalunya.

 

El fet de recuperar els oficis perduts és una motivació més pel pessebre

Oficis com el baster, el boter, el ceramista, el cadiraire, l'herbolari, l'escloper, el forcaire i 33 més, molts d'ells ja estan desapareguts i ja formen part de l'essència de la cultura tradicional llatina i mediterrània. L'entitat organitzadora considera que el fet de recuperar els oficis perduts és una motivació més pel pessebre i un «deure» de la societat actual «per no caure en l'oblit d'allà d'on venim i de com vivien els nostres avantpassats, donant dignitat al seu enginy per sobreviure en un món rural no gens fàcil».

 

També et poden interessar…

La nova joguina de Lidl que no podrà faltar a la llista de Nadal
L’Hospital Vall d’Hebron incorpora ‘buff’ per a facilitar el mètode cangur amb prematurs

Últimes Noticies

També et pot interessar

No results found.