Les segones residències disparen el parc d’habitatge a l’Alt Pirineu

El parc d’habitatge a l’Alt Pirineu i Aran ha experimentat un creixement superior al 40% en els darrers 25 anys. Situant aquest àmbit territorial com el que registra l’increment més elevat de tot Catalunya. Tot i això, aquest augment no s’ha traduït en una millora de l’accés a l’habitatge habitual. Segons dades del cens de l’Idescat, més de la meitat dels 72.955 habitatges existents el 2021, concretament un 57,23%, són segones residències.

La xifra contrasta amb la situació de fa dues dècades, quan els habitatges familiars no principals representaven el 41,06%. En només vint anys, aquests immobles gairebé s’han duplicat, passant de 21.309 el 2001 a 41.753 el 2021. Mentrestant, els habitatges d’ús habitual només han crescut prop d’un 30%, fins als 31.202. Aquest desequilibri explica bona part de les dificultats actuals per trobar lloguer o compra assequible a la zona.

El pes de les segones residències

Per comarques, el pes de les segones residències és especialment elevat a la Val d’Aran (64,35%), la Cerdanya (63,26%) i el Pallars Sobirà (62,22%). També supera el 60% a l’Alta Ribagorça, mentre que al Pallars Jussà i a l’Alt Urgell el percentatge és del 52,77% i del 42,32%, respectivament. Municipis com Naut Aran, Alt Àneu o la Vall de Boí presenten valors encara més extrems, amb més del 70% d’habitatges no principals, un fet estretament vinculat a la proximitat amb estacions d’esquí com Baqueira Beret o Boí Taüll.

L’accés a l’habitatge s’ha convertit així en una de les principals preocupacions dels veïns i de les administracions locals. A l’Alt Pirineu i Aran, el problema no és només l’encariment del lloguer, sinó també la manca d’oferta. Alguns ajuntaments defensen la necessitat d’ampliar el parc d’habitatges per mantenir la població i dinamitzar el territori, mentre que altres aposten per la rehabilitació i l’activació d’edificis en desús.

Un exemple paradigmàtic és Josa i Tuixén, a l’Alt Urgell, on no s’ha construït cap habitatge nou en 25 anys. L’alcaldessa, Marta Poch, explica que tot i existir demanda de famílies que volen instal·lar-s’hi, els costos elevats i una normativa urbanística desfasada fan inviable el creixement. Poch reclama un POUM adaptat a la realitat rural, ja que redactar-ne un de nou suposa una despesa inassumible per a municipis petits.

S’està treballant en una modificació legal

Des de la Generalitat, la directora general d’Urbanisme, Elisabet Cirici, assegura que s’està treballant en una modificació legal per agilitzar la tramitació dels POUM en municipis d’escassa complexitat. Aquesta mesura s’emmarca en l’Estatut de municipis rurals, aprovat recentment, i busca facilitar creixements ajustats a la mida i realitat de cada poble.

Paral·lelament, s’han impulsat programes com Arrelament, per fixar població, i el Pla 50.000, que a l’Alt Pirineu i Aran preveu la construcció de fins a 630 habitatges en 24 solars, amb ajuts públics per garantir lloguers assequibles. Tot plegat es coordina a través de la Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran, creada per abordar un repte que el 90% dels municipis considera ja prioritari.