El Segrià és una de les comarques que el Govern situa amb més capacitat per acollir nova potència d’energies renovables. Així ho indiquen els resultats preliminars del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER). El document identifica les zones amb més potencial per al desplegament de solar fotovoltaica i eòlica terrestre. En aquest mapa, el Segrià apareix com un dels territoris destacats.

El pla, que l’executiu presentarà als municipis amb un visor específic, fixa objectius mínims de generació d’energia per comarques i municipis. En aquest marc, el Segrià, les Garrigues i l’Anoia apareixen com els territoris amb més capacitat per concentrar noves instal·lacions. Tot i això, el Govern sosté que aquest desplegament no s’imposarà als ajuntaments. La voluntat és que el procés es faci de manera consensuada.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que el desplegament de renovables és un element clau per al futur econòmic de Catalunya. També ha remarcat que el PLATER ha de servir per ordenar territorialment els projectes i donar resposta a la preocupació de molts municipis davant l’arribada massiva de propostes.

El Segrià destaca en eòlica i també en capacitat d’acollida

Segons els resultats preliminars, la distribució de noves instal·lacions es fa tenint en compte factors com la dimensió de cada comarca, la disponibilitat de sòl i el recurs natural existent. En aquest context, el Segrià destaca especialment com una de les comarques amb més capacitat d’acollida, sobretot en el conjunt de territoris de l’interior.

Pel que fa a l’energia eòlica terrestre, el Segrià apareix entre les comarques amb més pes, al costat de les Garrigues, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i l’Anoia. Aquestes zones mantenen avantatges per la seva orografia i pel règim de vents, fet que les situa com a espais amb possibilitats de continuar liderant el creixement de la potència eòlica.

En l’àmbit de la solar fotovoltaica, el potencial se centra sobretot en comarques interiors. Tot i que al capdavant hi apareixen la Noguera, el Solsonès i el Bages, el Segrià també forma part dels territoris que el document considera amb alta capacitat per absorbir nova potència.

Els municipis podran adaptar el pla

El Govern insisteix que el compliment dels objectius no serà obligatori per als municipis. Els ajuntaments podran modificar o adaptar les zones proposades dins dels límits marcats pel pla i també participar en el període d’informació pública, que tindrà una durada de tres mesos, amb la presentació d’al·legacions.

Segons fonts del departament de Territori, la rebuda inicial del document ha estat positiva. Allà on s’han detectat discrepàncies, ja s’ha començat a fer seguiment per estudiar alternatives.

Catalunya necessita instal·lar gairebé 62.000 MW d’energia renovable fins al 2050 per descarbonitzar el sistema energètic. En aquest escenari, el Segrià es perfila com una de les comarques amb més protagonisme dins del nou mapa energètic del país.