El sensellarisme a Lleida continua a l’alça i ja ha provocat situacions de saturació en els serveis d’atenció. L’entitat Arrels Sant Ignasi ha alertat que, per primera vegada, s’ha vist obligada a tancar acollides al seu centre obert a causa del “nivell de saturació”. Així com la manca de recursos per atendre totes les persones que ho necessiten.

Durant l’any 2025, l’entitat va atendre un total de 1.125 persones en situació de sense llar, una xifra que confirma la tendència creixent dels darrers anys. Aquest increment ha posat al límit la capacitat dels serveis existents i ha evidenciat la necessitat de replantejar el model d’atenció. El president d’Arrels Sant Ignasi, Roger Torres, ha reconegut que la situació actual obliga l’organització a “replantejar”. Com donar resposta a les necessitats dels diferents col·lectius.

143 persones no han pogut ser ateses

Un dels indicadors més preocupants és que enguany fins a 143 persones no han pogut ser ateses al centre obert perquè s’ha superat el límit de 60 usuaris que poden acollir simultàniament. Aquesta situació evidencia la manca de places i recursos davant una realitat social cada vegada més complexa.

Davant aquest escenari, Arrels ha fet una crida a les administracions perquè ampliïn i estabilitzin els dispositius d’atenció. En concret, l’entitat reclama que recursos com el Pla Iglú —activat en episodis de fred intens—. O l’alberg per a temporers que impulsa la Paeria deixin de ser estacionals i esdevinguin serveis permanents durant tot l’any.

Factors com la precarietat laboral o l’encariment de l’habitatge

Segons l’entitat, la temporalitat d’aquests dispositius no permet donar una resposta adequada a una problemàtica que ja no és puntual. Si no estructural. L’augment del sensellarisme respon a factors com la precarietat laboral, l’encariment de l’habitatge i les dificultats d’accés a recursos socials. Sens dubte, situacions que afecten cada vegada més persones.

Arrels Sant Ignasi insisteix que cal una estratègia global i coordinada per abordar el sensellarisme a Lleida, amb més inversió en habitatge social, recursos d’acollida i programes d’inserció. L’entitat alerta que, si no s’actua amb urgència, la situació podria agreujar-se encara més en els pròxims anys, deixant centenars de persones sense una resposta digna a les seves necessitats bàsiques.