L’aplicació de la nova normativa respecte a l’ús obligatori de les mascaretes ha iniciat una nova fase de la pandèmia. Gairebé 700 dies després, tornem a veure’ns les cares a la majoria d’espais interiors, a excepció de centres i serveis sanitaris, sociosanitaris i tot tipus de transport. Segons Vithas Lleida, aquest canvi suposa una alegria per a la majoria de la població, tot i que ha suposat un problema entre els adolescents que estan vivint el «Síndrome de la cara buida» per la retirada de la mascareta.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
La principal característica de la síndrome, segons María José Agustí, pediatra de Vithas Lleida, és «la inseguretat que senten tornar a mostrar-se tal com són després de tant temps». Un informe de la revista especialitzada The Lancet informa que els grups més afectats, els malalts crònics, persones grans i adolescents, tenen més probabilitat de presentar una síndrome d'aquest tipus en cas de patir alguna alteració psicològica, com els perfils ansiosos, abans de la pandèmia.
Els joves «han viscut els dos últims anys amb la cara mig tapada, i ara no compten amb la protecció de la mascareta, que ajudava a amagar característiques que els acomplexen», segons la Dra. Agustí. El rebuig a mostrar els seus trets o expressió facial, i la volubilitat pròpia del moment que viu l’adolescent, amb canvis importants físicament i emocionalment, suposa «una dificultat a l’hora de raonar amb lògica, ja que els complexos com l’acne, el pèl facial, les ortodòncies… són purament irracionals».
Què fer si ens trobem en aquesta situació?
La solució passaria, segons la doctora Agustí, per «normalitzar la situació des de la comprensió cap a l’adolescent». S’ha d’acompanyar-los «perquè no se sentin forçats a canviar actituds que, tot i voler, no puguin canviar a curt termini per si mateixos».
Serà necessari concretar unes pautes per a abordar aquesta nova situació, i que el canvi d’hàbit «es faci progressivament i respectant el temps que cada adolescent necessita per a no causar l’efecte contrari. Donar confiança i, sobretot, seguretat, és clau». No obstant això, és possible que la seva reticència a treure’s la mascareta pugui estar motivada per por extrema al contagi, o bé, «motivada per temes emocionals o d’acceptació, que es mantenen subjacents a la seva ment i que en aquest moment afloren amb motiu del descobriment de la cara. L’abordatge terapèutic serà diferent en cada cas».
Per la seva part, les xarxes socials han suposat una manera de mostrar-se al món durant la pandèmia, però sempre «controlant al detall per a projectar una imatge la més perfecta possible d'ells mateixos a escala social». En aquest sentit, la doctora Agustí aconsella «explicar als adolescents que els cànons de bellesa socialment acceptats no han de ser un mirall en el qual analitzar-se, més aviat al contrari: cadascú s’ha d’acceptar tal com és amb seguretat i orgull propi».
