Sis de cada deu catalans es plantejarien viure fora de Catalunya si poguessin escollir lliurement el seu lloc de residència. Així ho revela l’estudi «Preferències residencials», elaborat pel Grup Mutua Propietarios, que analitza quins són els destins preferits i les motivacions dels ciutadans a l’hora d’imaginar un canvi de vida.
Malgrat aquesta predisposició, Catalunya continua sent el territori preferit per residir. El 60% dels enquestats assegura que es quedaria al país, mentre que el 64% afirma que estaria disposat a traslladar-se a una altra comunitat autònoma si tingués l’oportunitat.
Els tarragonins són els més oberts a marxar
Per demarcacions, Barcelona és la que concentra un percentatge més elevat de persones que continuarien vivint a Catalunya (62%), seguida de Lleida (60%), Girona (58%) i Tarragona (55%).
Els tarragonins són els més predisposats a iniciar una nova etapa a l’estranger. Europa és el destí internacional preferit, especialment entre els residents de Tarragona i Girona.
Andalusia és la comunitat més atractiva
Entre les persones que es plantegen canviar de comunitat autònoma, Andalusia és el destí més desitjat, amb un 9% de les preferències.
També destaquen el País Basc, amb un 8%, i Galícia i Astúries, amb un 6% cadascuna.
Els joves són els que més volen marxar
Les diferències generacionals són molt marcades. El 41% dels joves d’entre 18 i 24 anys assegura que li agradaria viure a l’estranger, principalment en algun país europeu.
En canvi, tres de cada quatre majors de 65 anys prefereixen continuar vivint a Catalunya, fet que evidencia un vincle més fort amb el territori.
Només un de cada quatre veu possible mudar-se
Tot i aquest interès, només el 26% dels catalans considera que realment podria canviar de residència durant els pròxims anys.
Els gironins són els més optimistes davant aquesta possibilitat (32%), mentre que els lleidatans són els menys predisposats (23%).
Els principals motius per plantejar un trasllat són trobar una millor qualitat de vida, millorar les oportunitats laboralso accedir a un habitatge més gran. També hi influeixen les dificultats econòmiques, encara que en menor mesura.
