Exalumnes del Ripollès desvelen brutals maltractaments per part d'un professor

Els fets van passar als anys 60 i surten a la llum després de l'emissió del documental 'El monstre de Banyoles'
El Ricard diu que de petit no era alegre ni somreia, però ningú se'n va adonar
El professor del documental 'El monstre de Banyoles' va estar a Vilallonga de Ter cinc anys | Cedida

Alumnes de Vilallonga de Ter, Ripollès, asseguren que van patir la violència i els maltractaments físics del mateix mestre del documental de TV3 'El Monstre de Banyoles', un treball on a banda de la violència física i psicològica als infants també relataven abusos sexuals. Al Ripollès, el van tenir entre el 1960 i el 1965, just abans que es traslladés a Banyoles, on va impartir classes fins a jubilar-se. A Vilallonga de Ter va ensenyar-hi poc temps, però sis dècades després, encara hi ha alumnes que ho tenen gravat. 

 

Els exestudiants tenen ara entre 60 i 70 anys i alguns rememoren el «terror» i pànic que sentien. «Jo li'n dic el dimoni perquè tot eren pallisses i més pallisses», afirma un d'ells, en Josep Bonsoms. Entre els fets més greus que recorda hi ha un dia que li va fer sortir sang per les orelles dels cops que va rebre. «El motiu: haver-me menjat dues maduixes», explica.

 

  • NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

El documental 'El Monstre de Banyoles' que TV3 va estrenar la setmana passada al programa Sense Ficció sobre els maltractaments físics, psicològics i abusos sexuals d'un mestre cap a alumnes també ha tingut repercussió a Vilallonga de Ter, Ripollès. Arran de l'emissió del programa, alguns exalumnes han volgut explicar el que per ells va ser una «violència extrema» i donar-ho a conèixer malgrat haver passat més de seixanta anys.

 

Aquell mestre va ensenyar a l''Escola nacional unitària de nens' de Vilallonga des del 1960 fins al 1965, essent l'únic que impartia classes a una setantena d'alumnes de diferents pobles del voltant. L'home vivia just a dalt de l'escola. Després d'aquí se'n va anar a Banyoles, on va ensenyar durant tres dècades fins a jubilar-se.

 

Escola de Vilallonga de Ter
Alguns alumnes de Vilallonga del Ter han denunciat els abusos per part d'un professor als anys 60 | Cedida

 

Els exalumnes recorden les «pallisses» que els donava

«Ens tenia terroritzats, era un home amb una personalitat molt forta i quan arribava al matí i vèiem que baixava com una fera, rebia el primer que passava per allà». Així ho recorda en Fernando Rigat, un veí del poble que el va tenir de mestre des dels 8 anys fins als 14, i a qui aquella etapa li va quedar gravada per les «pallisses» que propinava a alguns alumnes. Explica que hi havia nens que «rebien sempre» i no eren només bufetades, sinó que anava molt més enllà.

 

Qui en té un record molt més traumàtic és en Josep Bonsoms, que ara té 63 anys. Era dels més petits, tenia uns 6 anys i ho recorda amb terror. Explica que un dia va menjar-se dues maduixes d'una finca amb uns amics i que els van enxampar. Quan va anar a l'escola, relata que el mestre el va picar amb les mans amb tanta virulència que va sortir-li sang per les orelles i va estar-se dos dies sense anar a classe del dolor. «Amb ell no queies mai a terra perquè amb una mà et picava i amb l'altra també», subratlla. 

 

No va gosar mai tornar-s'hi. Tampoc es va atrevir a explicar-ho a casa perquè, segons diu, alumnes més grans ja els havien advertit que ells encara havien rebut més després d'haver-ho compartit amb la família. Bonsoms detalla que el terror va ser tal fins al punt que veia la seva imatge a casa seva, com un malson. «Jo li'n dic el dimoni perquè tot eren pallisses i més pallisses», afirma.

 

Relata que més d'un cop el mestre havia trencat un compàs de fusta a l'esquena d'un alumne que no se sabia la lliçó o que havia deixat inconscient un nen després de colpejar-lo reiteradament amb una canya per no haver anat a missa. Quan es va assabentar del documental i el va veure, va sentir que era el moment d'explicar-ho.

 

Alguns dels afectats pel maltractament de 'El monstre de Banyoles'
Molts dels exalumnes recorden els maltractaments que van rebre per part del professor | Cedida

 

Cordes amb nusos i gomes d'esborrar al nas

Hi ha qui també el recorda amb «indiferència» malgrat els seus mètodes. És el cas de l'Esteve Marsé, que el va tenir durant cinc cursos. Detalla que un dia el mestre va cridar un grup d'estudiants i com, amb una corda amb nusos, els va començar a fuetejar davant de tota la classe amb molta agressivitat. En Marsé, però, va ser dels que va passar a l'acció. Admet que un dia li va llançar una cadira per sobre en veure que anava per ell i com, a continuació, el mestre el va colpejar donant-li cops de puny. A partir de llavors, ja no recorda seguir rebent.

 

En Joan, nom fictíci, assegura que «em tenia estacat amb un filferro al pupitre tot el dia perquè era molt mogut». Era l'únic de la classe a qui li feia, però era afortunat, diu, perquè n'hi havia que estaven molt pitjor i «patien molt més». Detalla que a alguns els tirava per terra i els «pegava molt fort» i que al matí alguns ja no anaven a classe per por a trobar-se'l. Alguns estaven tan terroritzats que només entrar a l'escola ja tremolaven i ploraven, amb 12 anys, assegura Joan. I que, quan els cridava, automàticament es feien pipí del pànic que sentien, afegeix.

 

Com a exemple de violència física, explica que un dia li va introduir dues gomes rodones al nas i els hi va prémer endins amb un regle. El metge de Camprodon va haver de treure'ls-hi amb unes pinces amb molta dificultat. Quan se li pregunta què en pensaven els seus pares, respon que «en aquella època s'anava a favor del mestre, és diferent d'ara; jo no permetria que el meu fill es passegés amb un burro de cartró dibuixat a l'esquena» per humiliar-lo. 

 

En Joan recorda que un dia, que estava lligat amb el filferro, va decidir menjar-se un tros de xocolata de la butxaca mentre els nens sortien al pati. Segons narra, quan el mestre li va veure les marques a la boca, se'l va endur al lavabo i, amb un sac, li fa fregar els morros amb l'orina dels alumnes. Però un dia, exposa, va arribar al límit i va passar a l'acció. «El vaig mossegar; em vaig emportar la corretja del rellotge que era de cuir i un tros de carn», recorda.

 

També et pot interessar...

 



Comentaris

envia el comentari