L'Hospital de Bellvitge ha completat amb èxit el primer trasplantament d'un cor procedent d'un donant en asistòlia controlada, és a dir, amb el cor aturat.
El centre hospitalari és pioner en l'estudi d'aquesta tècnica innovadora, que ja s'havia practicat abans en set hospitals de l'Estat i només en quatre països més, Estats Units, Regne Unit, Austràlia i Bèlgica.
El procediment es basa a bombar sang externament per evitar l'absència d'oxigen en els òrgans i fer viable el trasplantament un cop mor el pacient, víctima d'una aturada cardiorespiratòria. Es procedeix a valorar l'estat de l'òrgan i a la seva extracció.
L'operació es va dur a terme al maig i el pacient receptor s'ha recuperat correctament.
L'operació suposa un avenç en l'aplicació d'aquesta tècnica, donat que fins ara a Catalunya s'havia aconseguit dur-la a terme en trasplantament de ronyons o de fetge, però mai abans de cor.
«Ha estat una intervenció i una donació complexa», destaca el director dels programes de Trasplantaments de l'hospital, el doctor Nicolás Manito.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
A diferència dels casos de donacions per mort encefàlica, amb la donació amb cor aturat es treballa amb pacients amb mort per una aturada cardiorespiratòria.
Revertir el dany que pot provocar l'absència d'oxigen en els òrgans
Per revertir el dany que pot provocar l'absència d'oxigen en els òrgans, s'aplica una circulació extracorpòria amb una màquina de bombeig de sang oxigenada que arriba als mateixos òrgans que posteriorment seran trasplantats.
«El donant va morir a causa d'una patologia neurològica irreversible, si la causa de la mort hagués estat un problema cardíac, lògicament el cor no hauria estat apte per ser trasplantat», detalla la doctora Eva Oliver, metge intensiva i membre de l'equip de Coordinació de Trasplantaments de l'hospital.
«A diferència de l'extracció en cas de mort encefàlica, aquí es pot valorar l'estat del cor abans d'implantar-lo», detalla el doctor Fabricio Sbraga, cirurgià cardíac encarregat de l'extracció del cor del donant en l'operació.
«Un cop certificat l'èxitus, és el moment clau per fer circular la sang i garantir que els òrgans siguin útils», afegeix.
Això s'aconsegueix amb un circuit de perfusió que permet recuperar la funcionalitat de l'òrgan, en aquest cas el cor, aportant la sang amb oxigen que li falta. A continuació, el procediment es basa a obrir el tòrax del donant mentre s'administra la sang oxigenada, fet que provoca que el cor torni a bategar.
L'observació de l'òrgan permet valorar la seva validesa per ser implantat
L'observació de l'òrgan permet valorar la seva validesa per ser implantat, i en cas positiu, com el que s'ha dut amb èxit, es procedeix a trasplantar-lo.
La tècnica d'extracció que es va utilitzar en aquest cas va ser la perfusió regional normotèrmica (PRN) en el donant, amb ECMO, que manté la sang del donant circulant, un cop certificada la seva mort, per mantenir oxigenats els òrgans, seguida d'una preservació estàtica en fred de l'empelt.
L'operació suposa un èxit per a l'hospital, i obre la porta a un nou repte. «La fita seria coordinar cirurgians toràcics i cardíacs per fer una donació en asistòlia controlada i obtenir cor i pulmons del mateix donant», explica el doctor Manito, que assegura que això seria possible amb el treball conjunt de l'Hospital de Bellvitge i el de la Vall d'Hebron.
«M'ha tocat la grossa»
En Francesc Béjar és el pacient que ha rebut el cor en la primera operació d'aquestes característiques que es fa amb èxit a Catalunya.
Feia 14 anys que patia una patologia que li va reduir la qualitat de vida: «Cada dia s'agreujava més, em costava un gran esforç viure de manera normal, estava molt esgotat i entrava i sortia constantment de l'hospital», relata.
Quan li van oferir sotmetre's a la intervenció no s'ho va pensar, donat que era la seva opció més viable per sortir-se'n. «M'ha tocat la grossa», reconeix, no només per haver superat amb èxit el trasplantament, sinó també per la seva ràpida recuperació.
A tot l'Estat es van fer 300 trasplantaments cardíacs durant el 2019, 71 dels quals a Catalunya i 25 a Bellvitge. El 2020 la pandèmia va fer caure aquestes operacions a 278 en l'àmbit estatal.
Pel que fa a la donació en asistòlia, els primers donants vàlids a Catalunya van registrar-se el 2013, arribant al 2020 a una xifra de 378, principalment de ronyons, i en menor mesura de fetge, pulmó i pàncrees.
