Catalunya Diari

Catalunya és el segon territori de la UE on més ha pujat la taxa d'atur juvenil

UGT denuncia «l'adultcentrisme» arreu del continent, amb el doble d'atur, temporalitat i parcialitat en els joves

Catalunya és el segon territori de la Unió Europea on més ha pujat la taxa d'atur després del primer esclat de la covid, amb un augment del 4,8%, entre el 2019 i el 2020. La desocupació entre joves es va disparar del 19,9% al 24,6%, molt per sobre de la mitjana europea, que va passar de l'11,4% al 12,5%.

L'únic país que va veure un increment superior va ser Estònia (+5,2%). Catalunya està en la segona posició del rànquing d'augment de desocupació juvenil empatada amb Lituània. Així ho constata l'informe 'La situació juvenil a Europa. Anàlisi sociolaboral', elaborat per Avalot – Joves de la UGT. La portaveu, Elena Álvarez, ha denunciat «l'adultcentrisme» al continent, on els joves pateixen el doble d'atur, temporalitat i parcialitat.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Aquest fet, però, és més problemàtic a Catalunya on els volums d'atur són molt més alts. Per exemple, la desocupació juvenil se situa prop del 25%, cinc vegades més que a Alemanya (5,2%) o amb una temporalitat que és un 20,5% superior a la mitjana dels 27 països europeus. D'altra banda, pel que fa a la parcialitat, l'informe constata que Catalunya és un dels països on més diferència hi ha entre la parcialitat de les persones joves i adultes.

Pla curt d'una persona esperant per entrar a l'Oficina de Treball del carrer Sepúlveda de Barcelona en el primer dia de vaga al SEPE
Catalunya és el segon territori de la UE on més ha pujat la taxa d'atur juvenil després del primer esclat de la covid | LleidaDiari.cat

Discriminació cap als joves dins del mercat laboral

«Hi ha una discriminació cap als joves dins del mercat laboral i no ens podem beneficiar d'ajudes perquè només el 10% de la gent jove pot accedir a una prestació d'atur, ni a l'ingrés mínim vital, ni a la renda garantida. Si ens trobem sense feina, estem desemparats», ha dit Álvarez.

Per això, la portaveu d'Avalot ha reclamat que es posi sobre la taula solucions a aquesta discriminació que passin per polítiques actives d'ocupació «estables i duradores». «No es poden fer polítiques de sis mesos o un any, perquè això no és garantia de res», ha lamentat.

A més, ha insistit que és necessari derogar les reformes laborals del PSOE i del PP que «han servit per precaritzar el mercat laboral» i fomentar la contractació indefinida, alhora que augmentar la Inspecció de Treball perquè ara mateix, encara que la llei és clara, hi ha «molts contractes temporals en frau de llei».

En aquest sentit, pel que fa a la proposta del govern espanyol de limitar a tres mesos els contractes temporals per substitucions o pics de feina, Álvarez ha dit que «els contractes han de ser fixos per definició» a excepció de «moments puntuals». «Que siguin de tres mesos no és garantia de res», ha dit. D'altra banda, també ha considerat que «la temporalitat no depèn de la mida de l'empresa» sinó del tipus de feina que es desenvolupi.

L'informe també se centra en les conseqüències que aquesta precarietat laboral

D'altra banda, l'informe també se centra en les conseqüències que aquesta precarietat laboral té en la independència residencial dels joves, que és especialment baixa a Catalunya, on només el 18,5% del jovent pot emancipar-se a diferència de països com Suècia on la majoria de gent jove se'n va de casa als 18 anys. Després de la pandèmia, els nivells d'emancipació catalans han baixat del 20%, sent el nivell més baix fins i tot que l'assolit en el pitjor moment de la crisi financera.

D'altra banda, l'informe també constata que s'ha detectat un augment de malalties mentals en joves, «sobretot en el cas de les dones joves, el 43% de les quals experimentat algun símptoma», ha dit Álvarez. Avalot reclama que s'incorporin els riscos psicosocials als convenis col·lectius i als contractes.


Comentaris

envia el comentari