Descobreixen canvis significatius en el tractament dels tumors neuroendocrins

Dos estudis plantegen importants canvis en el tractament dels tumors neuroendocrins. Ambdós treballs s'han fet amb la col·laboració de l'Hospital Vall d'Hebron, així com amb el suport del Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins i Endocrins (GETNE) per tal de mostrar com la recerca acadèmica – al marge de la indústria farmacèutica – té un pes important per respondre preguntes clíniques crucials. Tot plegat s'ha presentat en el marc del Congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) que s'ha celebrat del 9 al 12 de setembre a París.

 

Els tumors neuroendocrins són càncers poc freqüents que poden aparèixer a qualsevol part del cos. N'hi ha de molts tipus i alguns creixen lentament mentre que altres ho fan de manera molt ràpida. Com que es tracta de tumors rars, és difícil dur a terme estudis que ajudin a desenvolupar nous tractaments. Per això resulta important la feina feta des de les institucions acadèmiques que permeti trobar alternatives per a aquests pacients.

 

[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]

 

Encara que hi ha tumors endocrins que poden desenvolupar-se molt lentament i els seus pacients aconsegueixen viure molts anys, també n'hi ha d'altres amb un desenvolupament molt ràpid. És el cas d'alguns tumors avançats de tiroide, que són refractaris als tractaments convencionals i que tenen una esperança de vida d'entre tres i sis mesos de vida. Aquests pacients es troben actualment orfes d'alternatives terapèutiques.

 

L'estudi DUTHY

Així és com es va posar en marxa l'estudi DUTHY, un assaig de fase II, que ha demostrat que la combinació de dues immunoteràpies aconsegueix millorar de manera significativa la supervivència en pacients amb càncer de tiroide avançat refractari, una població òrfena de tractaments i amb una esperança de vida limitada.

 

A l'estudi hi van participar 68 pacients, que es van dividir en tres grups atenent el tipus de tumor que tenien: carcinoma diferenciat, carcinoma medul·lar i càncer anaplàsic. En els dos primers tipus els pacients havien d'haver rebut almenys dues línies prèvies de tractament, mentre que això no era necessari en els pacients de càncer anaplàsic, ja que es tracta del tipus més agressiu de càncer de tiroide, sense cap mena de tractament aprovat avui dia que en millori la supervivència.

 

D'altra banda, en els tumors neuroendocrins d'origen pancreàtic hi ha diversos tractaments que estan aprovats i que n'han demostrat l'eficàcia. Tot i això, el que no està gaire definit és la seqüència més adequada en la qual administrar aquests tractaments. A partir d'aquesta base s'ha tirat endavant l'estudi SEQTOR, que ha servit per aclarir la seqüència de tractament inicial més adequada en els pacients amb tumors neuroendocrins d'origen pancreàtic, demostrant que la quimioteràpia en aquests casos aconsegueix triplicar la taxa de resposta i plantejant un canvi de pràctica clínica.