Catalunya Diari

'Tota la veritat' en el segon aniversari de la fugida de Carles Puigdemont a Bèlgica

El govern de la Generalitat va descartar defensar la independència per temor a la repressió violenta de l'Estat
Segon aniversari de la fugida de Carles Puigdemont a Bèlgica | Robert Boons

 

Aquest dimarts, 29 d'octubre, es compleix el segon aniversari de la fugida de Carles Puigdemont a Brussel·les, dos dies després de la simbòlica DUI i de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, que suspenia l'autonomia catalana i la deixava sota control del govern de l'Estat.

 

 

Arran de la publicació del llibre 'Tota la Veritat' (Ara Llibres), un treball d'investigació de periodistes de diversos mitjans que expliquen les interioritats del moviment i dels líders independentistes, s'han anat coneixent els detalls de l'operació de fugida de qui era president de la Generalitat, així com la de la resta de membres del govern a l'hora de decidir entre la presó o l'exili.

 

Entre l'Operació Castell, la dimissió o l'exili

Segons aquesta investigació, tot i la gran planificació que hi va haver per fer efectiu el referèndum de l'1-O, després de la contundència policial per evitar-lo i del mateix discurs amenaçador del rei Felip VI, els líders independentistes van acabar descartant la possibilitat de defensar la independència als carrers, tement la repressió violenta contra la població civil.

 

Així, després dels reiterats fracassos per negociar amb el govern espanyol i la manca de voluntat de la comunitat internacional per exercir de mediador entre Catalunya i Espanya, el president i els consellers del govern de la Generalitat, juntament amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, es van trobar en diverses reunions per decidir com afrontar l'endemà de la DUI.

 

Sobre la taula hi havia la dimissió en bloc de tot el govern, per tal d'evitar el 155, l'Operació castell, per la qual el govern es concentraria al Palau de la Generalitat i seria defensat per la gent, de la mateixa manera que les urnes l'1-O i per últim, valorar l'exili o l'assumpció de la presó, un destí inexorable després que Cuixart i Sánchez fossin empresonats el 16 d'octubre.

 

«Si voleu fugir, ho heu de fer avui»

En aquest context i un cop descartades les opcions de mantenir vigent la DUI o de dimitir en bloc, els membres del govern de la Generalitat van decidir, en una reunió secreta que va tenir lloc l'endemà de la DUI a Vilaür (Alt Empordà), escollir individualment entre marxar del país o quedar-se i afrontar les conseqüències judicials. El president va donar una darrera instrucció de trobar-se el dilluns 30 d'octubre a Palau; una reunió que mai s'arribaria a celebrar.

 

Tot i que havia estat el mateix Puigdemont qui va donar la instrucció de trobar-se al Palau de la Generalitat i que ell mateix tenia previst actuar amb normalitat i ser present al partit de futbol entre el Girona i el Real Madrid, els fets es van precipitar després de l'aplicació del 155. Un expert en seguretat del seu entorn el va alertar que a conseqüència del 155, els Mossos d'Esquadra tenien ordre de controlar tots els seus moviments: «Si voleu fugir, ho heu de fer avui».

 

Canvi d'opinió de Turull, Rull, Romeva i Mundó

D'aquesta manera, Puigdemont es va dirigir immediatament cap a l'exili, deixant enrere la resta de consellers amb qui havia pactat trobar-se el dia 30. D'aquests, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Carles Mundó també havien decidit exiliar-se, però per motius personals, van decidir quedar-se quan ja es trobaven anant cap a la frontera amb l'Estat francès.

 

Tot plegat acabaria amb la detenció del vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, així com de la mateixa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que s'uniren als ja empresonats Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Per la seva banda, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, s'unirien al president Puigdemont a l'exili, on encara es troben actualment.

 

També et pot interessar...



Comentaris

envia el comentari