Durant les festes de Nadal s'acostumen a viure històries molt especials que són tota una demostració de solidaritat. Un bon exemple és la que protagonitzen a la ciutat de Barcelona la Mercedes, una monja missionera cubana de 86 anys, i l'Osakpamwan, un sensesostre nigerià de 43.
El periodista Oriol Querol obria un fil de Twitter on explicava el bonic vincle entre aquestes dues persones, en principi, tan diferents. I és que, segons relatava en aquesta xarxa social, la religiosa ajuda regularment, comprant-los menjar, a persones com l'Emilio, que és com ella anomena a l'Osakpamwan, ja que li és molt difícil pronunciar el seu nom.
Nochebuena en Barcelona, hace unas horas. Un hombre pide en la calle. Una mujer mayor se le acerca con un bocadillo. Charlan y ríen durante un buen rato. Les observo desde una cafetería. ¿De qué hablarán? He tenido que preguntar. Y he encontrado dos personas con un mismo sueño. pic.twitter.com/Svb67ZvMHb
— Oriol Querol (@OriolQF) 24 de desembre de 2018
Mercedes destina els pocs diners que té a les persones sense sostre
Mercedes va passar 50 anys al continent africà, entre Camerun i el Congo, com a missionera. La monja, de mare gallega i pare asturià, havia tornat a Espanya fa tres anys per operar-se un genoll. L'operació va ser un èxit però els metges no la van deixar tornar al continent africà, el qual troba molt a faltar.
Des de llavors, cada dia que surt a caminar pels carrers propers a la seva església i destina els pocs diners que té per comprar menjar als sensesostre. Fa les seves passejades, encara que no ho necessita, amb un bastó que li va regalar un artesà congolès i que és el record que té d'Àfrica.
Osakpamwan no vol demanar diners, vol treballar
Fa 9 anys que l'Osakpamwan va arribar a Espanya, després de sortir del seu país amb 20 anys. Va arribar-hi després de creuar a Grècia en una barca des de Turquia i caminar des del país hel·lènic. El seu viatge va durar 2 anys i mig.
Encara que ara s'ha vist obligat a demanar diners per sobreviure, el seu desig sempre ha estat treballar per guanyar els diners suficients per tornar al seu país. Amb experiència a la construcció o a un escorxador, sempre que pot dona el seu currículum, com va fer amb Querol, per si la gent el pot ajudar a trobar una feina.
La història de Mercedes i Osakpamwan és un exemple de solidaritat i que trenca molts perjudicis que podríem tenir si els veiem a tots dos junts. Tots dos continuaran compartint el seu dia a dia, tenint en Àfrica el seu principal punt de connexió i d'enyorança.