Una monja reparteix menjar entre els sensesostre de Barcelona per Nadal

La Mercedes i l'Osakpamwan xerrant als carrers de Barceolna

La Mercedes i l'Osakpamwan xerrant als carrers de Barcelona | Twitter (@OriolQF)

 

Durant les festes de Nadal s'acostumen a viure històries molt especials que són tota una demostració de solidaritat. Un bon exemple és la que protagonitzen a la ciutat de Barcelona la Mercedes, una monja missionera cubana de 86 anys, i l'Osakpamwan, un sensesostre nigerià de 43

 

El periodista Oriol Querol obria un fil de Twitter on explicava el bonic vincle entre aquestes dues persones, en principi, tan diferents. I és que, segons relatava en aquesta xarxa social, la religiosa ajuda regularment, comprant-los menjar,  a persones com l'Emilio, que és com ella anomena a l'Osakpamwan, ja que li és molt difícil pronunciar el seu nom. 

 

Mercedes destina els pocs diners que té a les persones sense sostre

Mercedes va passar 50 anys al continent africà, entre Camerun i el Congo, com a missionera. La monja, de mare gallega i pare asturià, havia tornat a Espanya fa tres anys per operar-se un genoll. L'operació va ser un èxit però els metges no la van deixar tornar al continent africà, el qual troba molt a faltar. 

 

La Mercedes és una missionera cubana de 86 anys que va treballar durant anys a África

La Mercedes és una missionera cubana de 86 anys que va treballar durant anys a Àfrica | Twitter (@OriolQF)

 

Des de llavors, cada dia que surt a caminar pels carrers propers a la seva església i destina els pocs diners que té per comprar menjar als sensesostre.  Fa les seves passejades, encara que no ho necessita, amb un bastó que li va regalar un artesà congolès i que és el record que té d'Àfrica.  

 

Osakpamwan no vol demanar diners, vol treballar 

Fa 9 anys que l'Osakpamwan va arribar a Espanya, després de sortir del seu país amb 20 anys. Va arribar-hi després de creuar a Grècia en una barca des de Turquia i caminar des del país hel·lènic. El seu viatge va durar 2 anys i mig. 

 

Encara que ara s'ha vist obligat a demanar diners per sobreviure, el seu desig sempre ha estat treballar per guanyar els diners suficients per tornar al seu país. Amb experiència a la construcció o a un escorxador, sempre que pot dona el seu currículum, com va fer amb Querol,  per si la gent el pot ajudar a trobar una feina. 

 

La història de Mercedes i Osakpamwan és un exemple de solidaritat i que trenca molts perjudicis que podríem tenir si els veiem a tots dos junts. Tots dos continuaran compartint el seu dia a dia, tenint en Àfrica el seu principal punt de connexió i d'enyorança.