La Síndrome d’Alienació Parental, una classe de maltractament infantil

En què consisteix la SAP i com podem evitar que els nens la pateixin?
Descobreix què és la Síndrome d'Alienació Parental i com pot afectar els nens
Descobreix què és la Síndrome d'Alienació Parental i com pot afectar els nens | Psicología y Mente

 

Els divorcis no resulten gens fàcils de pair, i poden originar reaccions realment sorprenents. L’odi que pot generar-se entre totes dues parts implicades no ha passat desapercebut pels psicòlegs perquè el menyspreu —sovint inimaginable— que pot produir-se en alguns d’aquests casos emmascara del tot els sentiments d’afecte i estima que temps enrere sentia la parella.

 

Això no obstant, el conflicte augmenta si el matrimoni té fills en comú. Els infants poden patir encara més les conseqüències d’aquesta situació tan complexa, i sobretot quan els progenitors els fan servir com a eina per ferir els altres. És un problema que rep el nom de SAP o Síndrome d’Alienació Parental.

 


En què consisteix la SAP?

La SAP o Síndrome d’Alienació Parental es basa en diversos símptomes que s’originen per culpa de l’ús per part d’un progenitor d’estratègies diferents que influeixen en els pensaments dels nens quan es vol dinamitar el vincle existent amb l’altre progenitor.

 

Aquesta síndrome es pot produir en el cas que el fill rebi la influència d’un dels seus progenitors —al qual anomenarem progenitor A— per tal de crear un rebuig cap a l’altre progenitor —al qual ens referirem com a progenitor B. Un exemple d’això seria que el progenitor A li expliqués al seu fill que el progenitor B no té ganes de veure’l quan, realment, està treballant i no pot veure’l únicament per això i no per falta de ganes.

 

Sovint aquesta mena d’influència negativa, quan es fa servir repetidament, fa que el fill acabi negant-se a veure l’altre progenitor.


Cal fer una reflexió al voltant de la SAP i del perill autèntic dels pares que volen ferir el seu ex-company sentimental a través d’aquesta mena de conductes, perquè qui pateix més amb tota aquesta situació és el nen. Ara bé, també s’ha de vigilar a l’hora d’abordar aquest tema perquè alguns pares també han arribat a acusar l’altre d’haver-lo atacat fent servir la Síndrome d’Alienació Parental, tot i que sigui mentida i que només es faci per temes legals.

 

Com detectar la SAP

De quina manera actuen els progenitors alienadors? Et presentem els comportaments típics dels progenitors que fan servir la SAP:

 

  • Transmetre-li al fill tots els detalls relacionats amb el divorci quan l’altre progenitor no hi és, fent-lo quedar com a culpable de tot. Així, es vol fer que el nen cregui que un dels progenitors és la víctima de l’altre i que deixi d’empatitzar amb el que veu com a culpable de la situació.
  • Insultar, desdenyar o desvalorar l’altre progenitor quan s’està al davant del nen, parlant de qüestions de la parella que no tenen cap mena de relació amb el lligam parental.
  • Implicar els amics i l’entorn familiar de l’altre progenitor en els atacs.
  • Reforçar i gratificar les actituds despectives i de rebuig del nen cap al progenitor al qual es vol fer mal.
  • Explicar mentides als nens relacionades amb l’altre progenitor, que els causin por i rebuig.
  • Impedir el dret de convivència de l’altre progenitor amb el fill.
  • Ridiculitzar o subestimar allò que senten els fills per l’altre progenitor.
Els nens poden patir molt les conseqüències de la SAP
Els nens poden patir molt les conseqüències de la SAP | Cedida

 

Què origina aquest fenomen?

Per quina raó una persona pot tenir interès a fer malbé el vincle entre el seu fill i el seu pare o mare? Existeixen diverses causes que poden variar segons el cas, però aquí et presentem les més habituals:

 

  • Problemes relacionats amb l’autoestima. Això origina una dependència emocional amb l’altre progenitor.
  • Dèficit en les habilitats socials i problemes per expressar i entendre correctament les emocions. Podria ser que no sentissin cap mena d’empatia ni cap a l’altre progenitor ni cap al nen.
  • Enuig que s’ha acumulat al llarg de la relació per no haver afrontat correctament els problemes. En aquests casos, el fet de no haver controlat l’ira pot originar que els progenitors no puguin separar els conflictes provinents de la seva relació i les seves funcions com a pares.
  • Trastorns diversos de la personalitat. Alguns exemples d’aquests problemes inclouen el Trastorn Límit de la Personalitat o TLP i el narcisisme.

 

 

La millor teràpia: prevenir la SAP

La SAP constitueix un fenomen ben complex per a l’entorn on es produeix. Es tracta d’un problema de debò que podrien patir les famílies en què s’ha produït o s’està produint una separació, encara que es manifesta també dins de l’àmbit judicial. Una gran quantitat d’homes i dones fan servir els seus infants com si fossin una arma per lluitar contra l’altra persona, i miren de fer que vegin l’altre progenitor de manera negativa.

 

Fins ara, l’APA  —Associació Americana de Psicologia, per les seves sigles en anglès— no l’ha inclòs dins de la seva llista de trastorns. Per aquesta raó, no surt al manual DSM-V. Ara bé, no hi ha cap dubte en el fet que pot originar molt de patiment en els actors implicats en el conflicte —especialment els més petits—, amb un dany emocional sever que pot perseguir-los per sempre.

 

No hi ha cap manera més eficient de tractar-lo que prevenint-lo: un cop es produeix, cal atacar-lo partint de fronts diversos. Si un infant pateix per culpa de la irresponsabilitat dels seus progenitors, es produeix una injustícia brutal. Per aquesta raó, la manera de comportar-se dels pares durant una ruptura és essencial per al benestar dels nens.

 

Com que la Síndrome d’Alienació Parental és una classe de maltractament infantil, pot comportar conseqüències legals si s’ha produït i se n’ha fet un diagnòstic, com ara un canvi en la custòdia —perquè l’infant pugui refer el vincle amb el progenitor que ha patit l’alienació. Algunes vegades el nen pot no voler refer aquests lligams, i per aquesta raó l’assumpte s’ha d’abordar amb peus de plom. Per tal de revertir aquesta situació és necessari fer teràpia, i sovint el jutge pot intervenir en el cas.

 

Referències bibliogràfiques:

 



Comentaris

envia el comentari