Catalunya Diari

Un 70% d'espanyols creu que es destinen «molt pocs» diners a sanitat

Segons el CIS, un 81,4% opina que no es cobren impostos amb justícia i un 90% creu que hi ha «molt» o «força» frau

Un 70% d'espanyols creu que es dediquen «molt pocs» recursos a la sanitat i a altres polítiques públiques com investigació en ciència (un 84%), en ajuda a dependents (68,1%), habitatge (67,1%) o educació (57,7%).

Segons una enquesta sobre política fiscal del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) feta pública aquest dimecres, més de la meitat (un 52,8%) considera que, tenint en compte els serveis públics i prestacions socials existents, la societat es beneficia «poc» del que paga en impostos a l'Estat.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

En aquest sentit, un 60,6% opina que rep «menys del que paga» i un 46,2% que els ciutadans paguen «molt» en impostos. Tanmateix, un 59,2% creu que pagar impostos és «necessari perquè l'Estat pugui prestar serveis públics».

La progressivitat dels tributs

Pel que fa a la progressivitat dels tributs, un 81,4% considera que no es cobren amb justícia i els que més tenen no són els que més paguen. Un 58,7% dels enquestats considera que «Espanya és un país on existeixen grans desigualtats en general» i un 36,2% creu que «existeixen algunes desigualtats importants en alguns aspectes, però en altres no». Només un 3,6% creu que hi ha «poques desigualtats».

A més, hi ha més d'un 90% dels enquestats que opina que hi ha «molt» o «força» frau fiscal a Espanya i un 45,7% dels espanyols creu que l'Estat fa «pocs» esforços en lluitar en contra. És el que es desprèn de l'enquesta realitzada entre el 21 i el 29 de juliol a partir de 2.849 entrevistes.

 

Intervenció de l'Estat en l'economia

Un 50,5% dels espanyols creu que l'Estat ha d'intervenir en la vida econòmica, però respectant la iniciativa privada. Un 14,7% va més enllà i creu que ha «d'intervenir en tota la vida econòmica». Per contra, un 5% creu que «no ha d'intervenir» sinó que ha de «deixar-la en mans de la vida privada». Un 21,1% creu que «no ha d'intervenir, només per corregir possibles desajustos».

Identificació majoritària: «Classe mitjana»

La identificació majoritària dels enquestats, preguntats per la classe social a la qual creuen que pertanyen, és amb la «classe mitjana». Un 49,8% considera que és «classe mitjana-mitjana», un 14,2% «classe mitjana-baixa» i un 7,2% «classe mitjana-alta». Un 10,3% s'identifica amb la «classe treballadora/obrera/proletariat» i un 9,2% amb la «classe baixa/pobre». Un 7,7% s'identifica amb la «classe alta i mitjana alta».

 

Causes de la posició econòmica

Preguntats per les causes de la posició econòmica de les persones, hi ha més enquestats que creuen que influeix més «l'origen familiar, els contactes o la sort» que «l'esforç, l'educació i la vàlua professional». Un 41,9% ho creu mentre que un 35% considera que són més determinants els mèrits de la persona que els condicionants del seu origen o classe social. Un 19,8% considera que són factors igual d'importants.


Comentaris

envia el comentari