Avís urgent dels metges de família per evitar el desastre a la tardor

Una treballadora d'un CAP prenent la temperatura a dues persones

La manca de recursos en l'atenció primària pot tenir greus conseqüències | ACN

 

Aquests dies s'escolten advertències des de molts sectors, però la veu d'alarma adquireix rellevància quan arriba des de l'àmbit de la medicina. El president dels metges de família, Salvador Tranche, té clar que la crisi sanitària del coronavirus no s'ha pas superat i llança un advertiment demolidor: «Ve un altre tsunami i no ens estem preparant».

 

El president de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFyC) creu que no s'ha comptat amb l'atenció primària i això suposa invisibilitzar part de tota aquesta atenció i suport que es dóna als malalts. «Amb els rebrots, el problema és local i la responsabilitat ha de ser local, però si s'hagués pensat això a mitjans de febrer o març, no hauria succeït part del que va passar», assegura.

 

[predef]telegram-lleidadiari-492[/predef]

 

Tranche creu que es van construir hospitals de campanya on no calia mentre es prescindia dels metges de família en moltes parts. I afegeix que molts llocs on les xifres han estat millors, és perquè han tingut uns bons serveis d'atenció primària, com Astúries, La Rioja, Balears, Navarra i Múrcia. Assenyala directament al govern central de part de la responsabilitat, encara que no de tota: «Sense draps calents, el ministeri de Sanitat ha sortit tocat, però en buidar les competències, la gestió és autonòmica i les regions que han reaccionat davant la por atroç del que estaven veient que passava a Madrid».

 

Pel que fa a la gestió de Madrid, diu que ha tingut una visió hospitalocentrista que s'ha vist en tots els indicadors. I aquest és el model que han copiat altres autonomies. «Si en la meva àrea sanitària bàsica delimitada hi ha entre 25.000 i 30.000 habitants, quan sorgia un cas sospitós no se'ns deixava tocar-lo». Tranche explica que «s'enviava una ambulància, es prenien dues mostres d'aquest cas, per exemple, detectat en una residència», i es pregunta: «Per què no comptaven amb mi per fer la prova si és el meu pacient?».

 

Per això critica que s'ha preferit centralitzar els recursos, també les mesures de protecció ja que faltaven equips i han arribat més tard a l'atenció primària que als hospitals. El 40% dels sanitaris morts, diu, són metges de família desprotegits. «Se'ns ha privat de capacitat diagnòstica pràcticament fins al maig», denuncia.

 

Una altra catàstrofe a la tardor

Tot i així, en l''àmbit en el qual treballa, Astúries, va ser la primera zona lliure de Coronavirus a Espanya. Això no els allibera de la por, ja que ell mateix reconeix que les festes, les reunions dels joves i l'arribada dels turistes ho fa tot molt difícil. Admet que mantenir-se sense casos és un repte realment complicat, i que els rastrejadors a Astúries estan fent una tasca extraordinària amb el disseny d'un doble circuit davant de qualsevol sospita.

 

El president dels metges de família ha traslladat als polítics que en comptes de criticar es posin a reforçar l'atenció primària. Adverteix que després de la primera onada no s'ha dedicat ni un sol recurs a l'atenció primària, i creu que l'arribada de la grip a la tardor provocarà una altra catàstrofe. «No hi ha sistema sanitari ni econòmic que ho aguanti».

 

Tranche planteja un escenari pessimista en què no sabrem distingir un refredat de la Covid-19. «Si no es talla el problema des de dalt arribarà el tsunami i hi haurà un problema local de transmissió, perquè aquest coronavirus corre molt. Ara hauríem d'estar planificant què fer fins a desembre, i en comptes d'això marxem de vacances».