Catalunya Diari

Fins a un 15% dels pacients amb covid poden tenir símptomes persistents setmanes i mesos després

Un informe d'ISGlobal alerta que poden desenvolupar problemes cardiorespiratoris, neurològics o fatiga

Fins a un 15% de tots els pacients amb coronavirus poden presentar simptomatologia persistent setmanes o, fins i tot, mesos després de la infecció inicial, segons suggereixen diversos estudis.

Així, donada la càrrega de malaltia acumulada a Catalunya, més de 90.000 pacients en podrien haver sofert o estar sofrint actualment. Un grup multidisciplinari, promogut per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), acaba de publicar l'informe 'Síndrome de covid postaguda: Definició, impacte i maneig' on proposa un conjunt clar de definicions del cas i dels seus diferents escenaris clínics.

També recomanen una exploració mèdica integral perquè en millori l'avaluació de les característiques clíniques, així com les complicacions.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

D'entre totes les definicions de post covid-19, els autors de l'informe advoquen per l'ús del terme Síndrome de covid postaguda que inclou dos subgrups o escenaris que no són excloents.

Un professional sanitari atén un pacient al nou espai polivalent de l'Hospital de Bellvitge el 26 de gener del 2021
Fins a un 15% dels pacients amb covid poden tenir símptomes persistents setmanes i mesos després de la infecció | ACN

Símptomes més enllà de les quatre setmanes

El primer és la covid amb prolongació de símptomes més enllà de les quatre setmanes que podien estar o no presents des de la fase aguda o aparèixer posteriorment en subjectes asimptomàtics. En segon lloc hi ha la seqüela, un mal orgànic irreversible després de 12 setmanes des de la infecció i que pot representar diferents graus de disfunció permanent i símptomes relacionats.

A més de proposar l'ús d'una única nomenclatura que sigui clara i d'ús comú, recomanen «l'estandardització i codificació adequada» d'aquestes definicions. «Necessitem un codi específic per a aquesta síndrome i els seus fenotips clínics, per a facilitar la seva identificació, permetre un seguiment adequat i, també, la realització d'estudis comparatius que permetin una avaluació del seu impacte en l'àmbit mundial» afirma Gema Lledó, investigadora de l'Hospital Clínic i una de les autores de l'informe.

El document recorda que existeix una gran varietat de símptomes, però els més freqüents són la fatiga (52%), els cardiorespiratoris (30-42%) i els neurològics (40%). D'altra banda, encara que els mecanismes subjacents no es coneixen amb claredat, podrien implicar canvis fisiopatològics generats pel virus, les alteracions immunològiques secundàries a la interacció virus-hoste i el mal inflamatori, com a resposta a la infecció aguda.

Els autors de l'informe recomanen també una exploració mèdica integral per a entendre'n millor les característiques clíniques i les complicacions.

Es necessiten circuits de derivació clars

«Encara hi ha poques dades sobre la dinàmica d'evolució i de resolució dels casos», afegeix Jacobo Sellares, pneumòleg de l'Hospital Clínic.

«Es necessiten circuits de derivació clars que connectin l'atenció primària i els hospitals per a garantir una gestió adequada dels pacients, amb el desenvolupament d'unitats multidisciplinàries que puguin oferir un maneig integral i complet».

L'informe alerta que els símptomes persistents de la covid-19 poden tenir greus repercussions sobre la capacitat de les persones per incorporar-se a la feina, amb conseqüències significatives en l'àmbit psicològic, social i econòmic, tant per a elles mateixes com per a les seves famílies i per a la societat.

Els autors subratllen que ara és el moment d'establir «les estratègies apropiades» per a abordar aquesta segona càrrega addicional del coronavirus amb l'objectiu de «minimitzar-ne l'impacte».


Comentaris

envia el comentari