La pandèmia de la covid-19 ha fet repuntar l'excés de pes en la infància i l'adolescència a Catalunya. Del 2006 al 2017 el sobrepès entre els menors de 4 a 17 anys s'havia estabilitzat al 14,8% i l'obesitat s'havia doblat fins al 12,6%, sumant un total del 27,4%. Però a finals del 2021 l'excés de pes sumava un 29%, segons una enquesta de Save the Children.
Les nenes de 4 a 12 anys tenen més excés de pes que els nens, i arriben al 41% fins als 8 anys, però a l'adolescència la proporció s'inverteix i les nenes amb excés de pes només suposen el 16% del total. Segons la renda familiar, les rendes mitjanes són les que tenen més excés de pes, amb un 31%, seguides de les rendes baixes, amb un 25%, i les altes, amb un 17%.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
L'informe ressalta que viure en una llar pobra augmenta gairebé un 50% la possibilitat de patir obesitat o sobrepès en la infància respecte aquells que viuen en una llar de renda alta. Les llars amb menys ingressos, el 25% del total, tenen menys possibilitats d'accedir als aliments necessaris per a una dieta equilibrada, de sufragar activitats extraescolars o de lleure no sedentari o tractar problemes de salut com els trastorns de conducta alimentària o les patologies bucodentals, estretament relacionades amb patrons alimentaris inadequats, que les llars amb rendes altes, un 17%. «No podem oblidar que els barris més pobres tendeixen a concentrar més restaurants i establiments de menjar ràpid», indica Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save the Children Catalunya.
Consum de dolços
Per exemple, l'informe posa de manifest que l'any 2021 el nombre de nens, nenes i adolescents de llars pobres que consumeix dolços diàriament és un 11,7%, lleugerament més que a les llars de renda mitjana, 10,6%. Aquesta diferència és més notòria pel que fa al consum diari de refrescos, 5,8% i 1,5%, respectivament.
La pandèmia ha afectat la reducció del consum de verdures i, en especial, la fruita. Si el 2017 la meitat dels nens i nenes d'entre 4 i 14 anys consumien fruita diàriament, en el moment de la realització de l'enquesta aquest valor es va reduir fins al 39%. També s'observa que el 44% dels nens i nenes de les llars de renda alta a Catalunya consumia fruita diàriament. No obstant, només un 32% ho feia a les llars de renda baixa.
De la mateixa manera, el consum diari de verdures s'ha reduït del 32 al 22% de les llars. En un 31% de les llars de renda alta els infants mengen verdura diàriament, mentre que això només passa en un 19% de les llars més pobres. Pel que fa al consum diari de dolços s'ha reduït del 44% al 9% dels infants, i les begudes ensucrades van baixar del 4 al 3% el seu consum diari. El menjar ràpid s'ha mantingut estable en un 1% de consum diari. No obstant això, és possible que aquest efecte sigui «conjuntural i degut només a les restriccions de mobilitat i al tancament de comerços i espais d'oci on adquirir i consumir aquest tipus de productes», assenyala Rivas.
L'activitat física o esportiva
Pel que fa a l'activitat física o esportiva, el 66% dels infants i adolescents en feien regularment abans de la pandèmia, percentatge que s'ha reduït al 53%. En canvi, el percentatge de menors que fan activitat ocasionalment s'ha doblat del 21 al 40%. Els que mai fan activitat s'han reduït a la meitat, del 13 al 7%. Els que fan més activitat física també són els que més fruita i verdura mengen.
Respecte a les hores de son, que l'OMS recomana que siguin unes deu diàries, l'enquesta detecta que han millorat. Si el 2017 el 92% dels infants dormien menys d'aquestes hores, ara el percentatge ha baixat al 86,8%. També s'han reduït les hores de pantalles, ja que els menors que passen una, dues o quatre hores diàries han baixat respecte el 2017. Els que en passen tres o cinc han pujat lleugerament.
Les recomanacions
Save the Children recull al seu informe 'Adéu a la dieta mediterrània: nutrició i hàbits saludables de la infància a Catalunya' una sèrie de recomanacions i bones pràctiques per revertir els percentatges de nens, nenes i adolescents que pateixen obesitat i sobrepès infantil. És necessari un treball en l'àmbit fiscal, com, per exemple, aplicar una fiscalitat més estricta a aliments perjudicials per a la salut i una més beneficiosa a l'alimentació saludable perquè ja s'ha demostrat que funciona.
En l'àmbit escolar proposen assegurar que tots els nens i nenes de famílies de renda baixa accedeixin a una beca menjador per, com a mínim, gaudir d'un àpat saludable al dia, i fins i tot ampliar la gratuïtat a l'esmorzar. En l'àmbit sanitari insten a regular la figura dels dietistes i promoure la creació d'equips multidisciplinars per la lluita contra l'obesitat infantil, entre altres mesures, per aconseguir uns hàbits alimentaris i estils de vida saludables que repercuteixin en més qualitat de vida per a tota la infància.
D'altra banda, l'informe també posa de manifest les bones pràctiques. Si bé a Catalunya existeix des del 2017 un IVA del 21% en els refrescos ensucrats, queden encara molts altres aliments nocius per a la salut d'infants i adolescents que encara són gravats a un tipus molt baix. En particular, es recomana aplicar l'anomenada 'fat tax', un impost indirecte, als aliments amb un alt contingut de greixos saturats. Aplicar una fiscalitat d'aquest tipus ajuda a augmentar la recaptació en el curt termini, però ha d'entendre's com un benefici transitori per a l'administració, ja que, en el llarg termini, aquesta recaptació hauria de ser molt petita si l'impost aconsegueix l'objectiu de canviar els hàbits de consum.
Promoure els hàbits saludables
Una altra mesura positiva per promoure els hàbits saludables en la infància és la promoció de l'obertura dels patis escolars fora de l'horari lectiu perquè els nens i nenes puguin jugar i fer exercici físic en un espai segur. A Barcelona, per exemple, s'ha posat en pràctica el programa 'Patis escolars oberts al barri', on es posen a disponibilitat dels nens i nenes i dels seus pares i mares els patis de 60 escoles des d'educació infantil fins a secundària en horari extraescolar.
