Catalunya Diari

Sanitat estudia que un perfil d'espanyols evitin posar-se la vacuna d'AstraZeneca

Entre aquestes persones estan aquelles que són pacients de càncer

La campanya de vacunació d'AstraZeneca s'ha reprès al nostre país després que l'Agència Europea del Medicament (EMA) no observés cap relació entre la vacuna i la trentena de casos de trombosis detectats en pacients vacunats a tot el món. A Espanya, fins al moment, s'han notificat tres casos entre les 975.661 persones que han rebut la vacuna d'AstraZeneca. El més greu va ser el d'una professora de Marbella (Màlaga), de 43 anys, que va acabar morint a causa d'un ictus isquèmic derivat dels trombes.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Malgrat que aquests casos van encendre totes les alarmes, tant l'OMS com la EMA han defensat l'eficàcia i seguretat de la vacuna després d'observar que les xifres de trombosis o embòlies entre les persones que han estat vacunades són molt inferiors als registrats habitualment en població no vacunada.

El perfil de pacients vacunats que s'ha relacionat amb els casos de trombes

No obstant això, la comunitat científica sí que ha advertit que la majoria dels casos de trombes després de la vacunació presenten un perfil molt similar que ha portat a alguns experts a posar sobre el focus a una mena de pacient concret. El 'perfil de risc' de dones joves menors de 55 anys ha estat posat sobre la taula per la EMA, ja que se sap que els estrògens i l'embaràs són un factor de risc de complicacions tromboembòliques i que els anticonceptius també s'associen amb un increment d'aquest risc.

De fet, quan els metges recepten la píndola abans es duu a terme una valoració de l'historial clínic de la pacient per a observar si hi ha algun antecedent que pugui augmentar el risc d'aquesta persona a sofrir un trombe. Per aquesta raó, el Ministeri de Sanitat ja ha iniciat un estudi de farmacovigilància per a poder recaptar dades de cara a aquest reinici de la vacunació amb Astrazenca i valorar els efectes secundaris de la vacuna en funció de l'historial clínic del pacient.

«Conforme a ells, fora de l'entorn controlat de la fase de recerca podem ajustar millor l'ús dels mateixos per a establir una òptima administració», explica Mar Castellanos, Neuròloga i Coordinadora del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

Els antecedents que es valoraran en la vacunació d'Astrazeneca

D'aquesta manera, el ministeri dirigit per Carolina Darias ha elaborat un document per a posar en el focus a un grup de pacients els antecedents mèdics dels quals han de ser coneguts abans de ser immunitzat amb la vacuna d'AstraZeneca-Oxford. Alguns d'ells són:

  • Càncer
  • Malalties protrombòtiques
  • Embaràs
  • Tractament anticonceptiu
  • Teràpia hormonal substitutiva
  • Traumatisme greu o cirurgia recent i infecció activa recent.


Encara que en cap cas es descarta la vacunació, ni s'afegeixen contraindicacions a les persones amb aquests antecedents clínics, es tracta d'una recerca que serveix com a punt de partida per a descartar o no la relació de la vacuna amb els episodis trombòtics.

«Avui dia, amb els pocs casos que hi ha, no són suficients per a excloure a determinada població de la vacuna. No hi ha encara evidència suficient per a fer-ho. Cal fer una recollida exhaustiva de totes les dades analítiques perquè pugui servir d'ajuda per a trobar i delimitar una població amb especial risc», ha explicat Ramón Lecumberri, vocal de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia, a 'El Mundo'.

Després d'uns mesos de vacunació i més de 20 milions de dosis posades, els efectes de la vacuna fora dels assajos clínics s'han de registrar de manera contínua per a valorar la necessitat de restringir la vacuna a un tipus concret de pacient.

«Pot ser que alguns factors de risc hagin passat per alt en la recerca, pel biaix de gènere en els assajos. Pot ser que no s'hagin analitzat del tot, al 100%, els factors de risc que tenim les dones versus els homes», assenyala Lucía Gallego, experta en Microbiologia Mèdica i Immunologia de la Universitat del País Basc.


Comentaris

envia el comentari