Catalunya Diari

Les peticions d'eutanàsia que s'han demanat a Catalunya des que es va aprovar la Llei

El temps mitjà de resolució de les sol·licituds és de 47 dies i 37 persones van morir abans de rebre l'ajuda

Un total de 137 persones han demanat ajuda per morir a Catalunya des que es va aprovar la Llei de l'Eutanàsia a l'estat espanyol, aviat farà un any, el 25 de juny. Entre aquestes peticions, s'han realitzat 60 eutanàsies, mentre que 37 persones van morir abans de rebre l'ajuda. 8 sol·licituds han estat denegades.

 

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

De mitjana, les peticions s'han resolt en 47 dies, segons dades que el Departament de Salut va fer públiques aquest divendres. «La llei ha donat resposta a una necessitat social llargament demanada», ha destacat el president de la Comissió de Garantia i Avaluació, Albert Tuca. D'altra banda, 167 professionals s'han registrat com a objectors de consciència, entre metges, infermeres, farmacèutics i psicòlegs clínics (0,15% del total). El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha recordat que el desplegament de la Llei de l'Eutanàsia, que va entrar en vigor el juny de l'any passat, va ser un dels primers reptes que va entomar com a titular del departament i considera que el sistema hi ha donat una «molt bona resposta». Així ho ha dir en una roda de premsa aquest divendres per valorar el primer any de desplegament d'aquesta llei, l'aprovació de la qual va anar precedida d'anys de reivindicacions a l'estat espanyol.

 

 

De les 137 peticions rebudes durant aquest any, 78 s'han aprovat i s'han arribat a realitzar 60 eutanàsies: 33 en domicilis; 20 en hospitals; 5 en centres d'atenció intermèdia i 2 en residències. 5 es troben pendents de realitzar-se i 4 s'han ajornat. 37 persones que havien sol·licitat l'eutanàsia van morir abans de poder rebre aquesta ajuda. En 9 casos, la resolució havia estat aprovada. D'altra banda, s'han denegat 8 peticions. 5 de les peticions han estat revocades i 18 es troben en curs. 2 persones van fer donació d'òrgans. 60 de les peticions eren de dones i 77 d'homes i la majoria tenien més de 71 anys (75). 49 de les persones que han demanat ajuda per morir tenien entre 51 i 70 anys; 12, de 36 a 50 anys i 1, de 18 a 35 anys. Els menors no poden acollir-se a la llei. Pel que fa a les patologies més freqüents que han motivat una petició, hi ha les neurològiques (neurodegeneratives, demències i parèsies); les oncològiques o la concurrència de diversos problemes de salut, moltes vegades crònics (multimorbiditat).

 

La majoria de peticions, de l'atenció primària 

Del total de peticions, 81 han estat a l'atenció primària; 45, d'hospitals; 6, de centres d'atenció intermèdia; 4, de centres pal·liatius privats i 1, d'un centre de salut mental d'adults. Per demarcacions, 101 han estat a Barcelona; 21 a Girona; 9 a Tarragona i 6 a Lleida.

«Els professionals sanitaris de la primària no només acompanyen els pacients en els moments de la salut i de la malaltia, sinó també en la presa de decisions en temes tan importants com la prestació de l'ajuda a morir», ha destacat la secretària general del Departament, Meritxell Masó.

 

 

Imperatiu de donar resposta a les sol·licituds

Tuca ha assenyalat que tots els professionals de la salut tenen l'imperatiu de donar resposta a una sol·lictud, encara que pensin que no és el moment o que no es donen totes les condicions, i han d'informar la persona que pot fer una reclamació a la Comissió de Garanties i Avaluació de Catalunya (CGAC), l'òrgan encarregat de valorar el compliment dels requisits legals i mèdics per obtenir la prestació de l'ajuda per morir. «Intentem assegurar que cap persona perdi el seu dret a demanar-ho», ha recalcat el seu president. Sí que s'ha creat un registre de professionals objectors de consciència: 144 són metges; 20, infermeres; 1 professional de la farmàcia i 2 psicòlegs clínics.

Salut assegura que totes les persones han pogut fer efectius els seus drets

El president de la CGAC creu que totes les persones han pogut fer efectiu el dret a la sol·licitud d'ajuda a morir d'acord amb les seves conviccions personals i autonomia de voluntat en les condicions que estableix la llei. També ha subratllat que la resposta dels professionals i institucions sanitàries ha estat «excel·lent». Tuca ha afirmat que no s'ha detectat cap problema de circuit i ha subratllat el «rigor» en l'avaluació, la deliberació, el registre documental i la verificació, que assegura que la sol·licitud sigui «meditada, reflexiva i compleixi amb els requisits normatius».

 

 

Un dels aspectes discutius de la llei són els seus terminis. La Llei de l'Eutanàsia vol ser molt garantista i això es tradueix en terminis de resolució que poden ser llargs. En una persona al final de la vida, 47 dies de temps d'espera són molts, va reflexionar la presidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament (DMD), Cristina Vallès, en una entrevista a l'ACN fa uns dies. Tuca ha reflexionat que el procés aporta «seguretat al sol·licitant i als professionals implicats en l'atenció» i ha indicat que totes les sol·licituds són verificades per almenys 3 metges (responsable, consultor i membre de la CGAC) i un jurista (membre de la CGAC). El procés deliberatiu no pot ser menor de 15 dies, llevat d'algunes excepcions, per assegurar que la reflexió que es prengui sigui madura.

 

Document de voluntats anticipades

L’any passat es van registrar a Catalunya 8.639 documents de voluntats anticipades (DVA). Amb aquest document, les persones deixen per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments mèdics que desitgen rebre si una malaltia física o psíquica els impedeix expressar la seva voluntat en el futur. Aquest registre es va iniciar el 2002. Fins ara (dades de juny del 2022) s'han registrat 123.534 documents. Des del 2018, se n'han registrat 39.476, que representen gairebé una tercera part de tots els documents del RVA. La directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo, ha atribuït aquest augment a «una major conscienciació de la ciutadania a la necessitat de deixar per escrit com una persona voldria tenir el seu final de vida».


Comentaris

envia el comentari