Catalunya Diari

El 25,9% de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió

Baixa la taxa de pobresa però creix la privació material i social severa

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) a Catalunya és del 25,9% l'any 2021, 0,8 punts menys respecte a la de l'any 2020, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta taxa, que inclou el canvi metodològic introduït per Eurostat per recollir els objectius de l'Agenda 2030 de la UE, mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social severa o amb baixa intensitat en el treball.

Dos dels tres components de la taxa experimenten una disminució respecte a l'any anterior: la taxa de pobresa passa del 21,7% l'any 2020 al 19,9% el 2021, i la baixa intensitat en el treball, del 10,2% al 9,6%. En canvi, la privació material i social severa creix del 8 a 9%.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

L'enquesta 2021 recull les condicions de vida en el moment de l'entrevista, mentre que els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball fan referència a l'any 2020. En aquest sentit, els resultats mostren que els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 34.982 euros i de 14.159 euros per persona l'any 2020, dada que suposa una disminució del 0,1% en ambdós casos respecte a l'any anterior.

Imatge de persones pobres
El 25,9% de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió l'any 2021, vuit centèsimes menys | LleidaDiari.cat

Nivell de privació de les llars

Pel que fa als indicadors de nivell de privació de les llars, que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida, les privacions més freqüents registren una disminució en la proporció de persones que les pateixen. Un 32,9% declara no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 700 euros (33,4% l'any 2020), i un 27,8% diu no poder-se permetre una setmana de vacances a l'any (30,6% el 2020).

D'altra banda, la privació que ha experimentat el major augment ha estat la relativa a la capacitat de mantenir l'habitatge a una temperatura adequada, 6,5 punts percentuals més respecte al 2020 (passa del 9,4% l'any 2020 al 15,9% el 2021). D'altra banda, ha augmentat el nombre de persones que viuen en llars i que afirmen arribar amb facilitat o amb certa facilitat a final de mes. Aquesta és la situació del 57,4% de la població el 2021, mentre que era del 54,9% l'any 2020.

Distribució de la renda i índexs de desigualtat

Les transferències socials, incloses les pensions, han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 42,7%, mentre que l'any anterior ho van fer en un 33,5%. El 76,7% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social (prestacions per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars, malaltia invalidesa, entre d'altres). Del total de llars que han rebut prestacions, un 45,9% han estat per vellesa i supervivència, un 52,6% per atur i un 29,6% han estat beneficiaris d'algun altre subsidi o prestació. Les prestacions per atur inclouen els ajuts concedits en el marc dels expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) posats en marxa arran de la crisi econòmica provocada per la covid-19. Són les que han augmentat en major mesura, amb un increment de 24 punts percentuals respecte al 2019.

Els indicadors de desigualtat s'han reduït l'any 2021. L'indicador S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5,4 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l'any anterior era del 6. Pel que fa a l'índex de Gini, és del 30,9 el 2021, mentre que l'any anterior era del 31,7 (un Índex de Gini igual a 0 indicaria màxima igualtat, i si fos igual a 100, la desigualtat més extrema).

Llindar de risc de pobresa

El llindar de risc de pobresa ha disminuït un 0,6% i se situa en 11.297 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes. El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars del territori considerat. En el cas de Catalunya, com a referència es pot utilitzar el llindar propi de Catalunya (que només té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya) o el del conjunt d'Espanya. L'Idescat aplica el llindar de Catalunya (11.297 euros per persona que viu sola), del qual s'obté una taxa de pobresa del 19,9%, mentre que l'INE aplica el llindar del conjunt d'Espanya (9.535,2 euros per persona que viu sola), del qual s'obté una taxa de pobresa del 14,8%.

La taxa de risc de pobresa per les prestacions socials

La taxa de risc de pobresa del 2021 (tenint en compte els ingressos del 2020) se situa en el 19,9% i disminueix 1,8 punts respecte a l'any anterior. En un escenari marcat per la reducció dels ingressos de les llars, com a resultat dels efectes de la pandèmia de la covid-19, aquest resultat es deu principalment al comportament de les transferències i prestacions socials.

En aquest sentit la taxa de risc de pobresa abans de tot tipus de transferències socials és del 45,5%. Aquesta taxa passa a ser del 29,6% quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència, i del 19,9% quan es comptabilitzen totes les transferències socials (inclosos els ERTO). L'any 2020 aquests percentatges eren del 42,2%, del 25,4% i del 21,7%, respectivament.

Els menors de 16 anys tenen la taxa AROPE més elevada

Per edats, la població de menys de 16 anys segueix sent la que té la taxa AROPE més elevada (32,6%), amb un descens de 3,5 punts en relació amb l'any anterior. La taxa de la població de 16 a 64 anys (26,2%) ha disminuït 0,1 dècimes i, finalment, el grup de més de 65 anys (19,1%) ha disminuït 1 punt percentual respecte a l'any anterior.

Les persones de més de 16 anys de nacionalitat estrangera presenten una taxa AROPE del 51,7% (amb un descens de 9,8 punts respecte a l'any anterior), mentre que en el cas de les persones de nacionalitat espanyola, aquestes mostren una taxa d'un 20,8% (amb un augment de 0,9 punts respecte a la de l'any anterior). Segons la composició de la llar, la taxa AROPE augmenta en 3 punts percentuals a les llars sense fills dependents i se situa en el 23,3%, mentre que a les llars amb fills dependents disminueix 4,4 punts percentuals i se situa en el 28,6%.

En relació amb l'activitat econòmica, els aturats són les persones que assoleixen una taxa AROPE més elevada, del 62%, mentre que la taxa en el cas de les ocupades és del 16,3%.

Les interseccions entre les subpoblacions

D'altra banda, les interseccions entre les subpoblacions de les tres dimensions de la taxa AROPE mostren el perfil de privacions existents a Catalunya. Així, l'11,7% de la població catalana està en situació de risc de pobresa, però no pateix ni privació material i social severa ni baixa intensitat en el treball; el 3,1% només pateix privació material i social severa, i el 2,6% de la població pateix baixa intensitat en el treball però no risc de pobresa i privació material i social severa. La població catalana en risc de pobresa, amb privació material i social severa i amb baixa intensitat de treball és del 2%.


Comentaris

envia el comentari