Malgrat l'eufòria per la posada en marxa de l'ingrés mínim vital, les dades mostren que l'ajuda destinada a persones i famílies vulnerables en el context de la crisi del coronavirus no està arribant al número de beneficiaris previst. El motiu podria estar en una suposada ordre per retardar els pagaments de la renda mínima.
[predef]telegram-lleidadiari-492[/predef]
Així ho destapa La Razón. El mètode de tramitació de les sol·licituds dissenyat pel ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, només dilata el cobrament de la prestació pels pocs que poden accedir a aquesta. De fet, això va en contra del mateix esperit de la norma, perquè el govern espanyol va assegurar des del principi que l'objectiu principal era eliminar la burocràcia per un accés més àgil i ràpid a les ajudes donada la situació d'urgència. Però sol·licitar l'ingrés mínim s'ha convertit en un autèntic calvari per molts, agreujat encara més per la burocràcia.
El col·lapse que van generar les sol·licituds de la nova prestació va portar al ministeri a contractar els serveis de Tragsatec per tramitar l'onada de peticions. El contracte preveia la contractació de 500 treballadors per atendre telefònicament les peticions, però el mètode està allargant encara més el temps per accedir a les ajudes.
Treballadors d'aquesta companyia confessen que els fan classificar expedients «Conformes», amb tota la informació correcta i entregada a temps, com «Requerits». Els treballadors van rebre ordres internes de reduir les nou classificacions inicials a només tres: «Iniciat», «Paralitzat» i «Requerit».
Quan un expedient arribar a «Requerit», s'ha d'enviar una carta de requeriment d'informació que deixa la sol·licitud als llimbs, tot i que moltes vegades compta amb tots els requisits per rebre l'ingrés mínim vital.
Segons les mateixes fonts, aquest procediment no consta en els manuals formatius inicials sinó que es tracta d'una ordre interna, comunicada als tramitadors per correu electrònic: «Estats que han d'aparèixer al checklist Campo Estado Tragsatec: Iniciat, Requerit (Tant si fem la carta de requeriment com si hem comprovat que la documentació és correcta) i paralitzat».
Tal com indica La Razón, que va parlar amb un treballador obligat a actuar sota aquest procediment, no ho va fer per objecció de consciència i va ser acomiadat. Ell mateix reconeix que l'ambient de treball era molt autoritari, i plantejar alternatives o dubtes era vist com una falta de respecte.
Explica que al principi tenien dubtes sobre qüestions com el certificat d'empadronament que en algunes províncies es demanava i altres no. «La nostra superior ens deia que no vinguéssim amb dubtes existencials» recorda, i assegura que tots els treballadors estaven preocupats i angoixats.
Però a més denuncia manca d'experiència. Revela que la informació va consistir en uns vídeos dels caps d'equip de Tragsatec i un representant de la Seguretat Social on es donaven petites nocions i no quedaven enregistrats per ser vistos després. «Els caps d'equip no s'adonen de res ni comptaven amb una formació específica», assegura.
Jornades de 10 i 11 hores
Segons explica, classificaven els expedients, constaven la informació amb bases de dades no autoritzades a personal funcionari i adjuntava captures de pantalla amb l'expedient per poder comprovar-lo a posteriori. «Ens demanaven fer 10 sol·licituds al dia, però tardàvem fins a una hora i mitja per cadascuna».
Per això les jornades de set hores es convertien en 10 o 11 hores. Les hores extres no figuraven i cobraven un sou brut lleugerament superior al salari mínim, 950 euros. Tot i que Tragsa va rebre 6,13 per la contractació dels tramitadors, el cost en salaris ronda els 2 milions durant els quatre mesos de contracte.
Des dels sindicats confirmen que arriben moltes queixes de treballadors i de la secció sindical a l'Institut Nacional de la Seguretat Social. Tots denuncien que la gestió dels expedients de l'ingrés mínim vital està deixant molt a desitjar, per lenta i farragosa.
D'altra banda, Tragsa defensa que la classificació serveix per enviar l'expedient a una revisió posterior i control de qualitat, però neguen que això paralitza o alenteix el procés. La funció de Tragsa, segons la Seguretat Social, és agilitzar la gestió, i la validació sempre queda en mans dels funcionaris de la Seguretat Social.
