La solitud i l’aïllament social poden reduir de manera significativa els anys de vida lliures de malalties, especialment pel que fa a la salut mental. Així ho apunta un estudi de la Universitat de Tulane, als Estats Units, que ha analitzat dades de 277.489 adults d’entre 40 i 69 anys.

La investigació, publicada a la revista científica Nature Communications, ha estudiat l’impacte d’aquestes dues situacions sobre l’esperança de vida sense set malalties cròniques: diabetis, cardiopaties, malalties pulmonars, demència, càncer, depressió i ansietat. Els investigadors van prendre com a referència la situació dels participants als 50 anys i van comparar les dades de les persones que experimentaven solitud i aïllament social amb les que no vivien aquestes situacions.

Més impacte en la salut mental

Els resultats mostren que l’efecte és especialment destacat en els trastorns mentals. Les dones que patien simultàniament solitud i aïllament social tenien aproximadament 3,7 anys menys de vida lliure de trastorns mentals, mentre que en els homes la diferència arribava als 5,8 anys.

L’impacte també es va observar en les malalties físiques, tot i que amb una magnitud inferior. Les dones presentaven una reducció d’uns 2,4 anys de vida sense aquestes patologies, mentre que entre els homes la diferència era d’1,7 anys. Els autors remarquen que solitud i aïllament social no són exactament el mateix. L’aïllament social és una mesura objectiva de les connexions d’una persona, mentre que la solitud fa referència a la insatisfacció subjectiva amb les relacions socials.

Un estil de vida saludable pot ajudar

L’estudi també ha analitzat fins a quin punt els hàbits saludables poden reduir l’impacte d’aquestes situacions. Una alimentació equilibrada, l’exercici físic, dormir prou i no fumar es van associar amb una reducció significativa dels anys de vida perduts sense malaltia en les persones socialment aïllades.

Tanmateix, aquests hàbits no van reduir de manera significativa els riscos associats específicament a la solitud. Els investigadors consideren que aquest resultat apunta que l’aïllament social i la solitud poden requerir estratègies d’intervenció diferents. La recerca reforça així la importància de tenir en compte les connexions socials com un element més relacionat amb l’envelliment saludable i la prevenció de problemes de salut.